31 d’agost 2017
30 d’agost 2017
29 d’agost 2017
27 d’agost 2017
Aprendre a odiar
Les morts dramàtiques d’aquests dies m’agafen lluny de Barcelona. La distància no disminueix ni la meva desesperació ni la meva solidaritat, però m’estalvia una immersió informativa caòtica, tendenciosa, odiosa, plena de tribalismes. No sé què coneixerem al llarg de la setmana que transcorrerà entre l’escriptura d’aquest text i la seva publicació i no vull fer més anàlisis sobre els radicalismes (en aquesta mateixa columna he abordat el tema massa vegades, amb certa dosi de fatídic vaticini). Ara em preocupa l’odi, com educar l’odi, en l’odi, contra l’odi. La neta preadolescent ha sigut la meva primera corresponsal via WhatsApp i començo a descobrir el caos dels arguments en les xarxes dels més joves, la renaixença de vells odis, la construcció de nous enemics. ¿On estan col·locant en els seus imaginaris la desraó d’un quasi company d’institut que distribueix la mort?
26 d’agost 2017
Toffler explicaba: «La sociedad necesita personas que se
ocupen de los ancianos y que sepan cómo ser compasivos y honestos. La sociedad
necesita gente que trabaje en los hospitales. La sociedad necesita todo tipo de
habilidades que no son sólo cognitivas, son emocionales, son afectivas. No
podemos montar la sociedad sobre datos».
Se le suele atribuir la frase: «Los analfabetos del
siglo XXI no serán aquellos que no sepan leer y escribir, sino aquellos que no
sepan aprender, desaprender y reaprender.» Esta idea, sin embargo, es
de Herbert Gerjuoy, citada por Toffler en El shock del futuro.
25 d’agost 2017
dijous, 24 d’agost de 2017
Profe, què ha passat?
2a part Profe, qui són els dolents?
Després dels terribles fets a les Rambles de
Barcelona m’agradaria reflexionar sobre el que ens toca fer als
mestres, professorat, monitores i monitors de temps
lliure, educadores i educadors socials i a altres col·lectius
que ajuden a l’educació. No és un tema que podem deixar passar, quan
comencin les activitats acadèmiques, per exemple, el record encara
perdurarà. Cal contestar totes les preguntes
dels infants o adolescents, cal fins i tot provocar diàlegs sobre els
fets perquè es puguin manifestar els sentiments o emocions presents...
cal ajudar-los com adults a elaborar els dols
i les explicacions racionals i emocionals.
23 d’agost 2017
12/08/2017
Amagar les contradiccions educatives
Estem de vacances. Tots els problemes educatius poden esperar
i no seré jo qui afegeixi preocupacions a la canícula d’agost.
Però, amb les turbulències polítiques que aquests dies ho
contaminen tot, potser cal recordar, amb la calma de la felicitat,
les perplexitats educatives amb què al setembre ens retrobarem.
Portem mesos obviant la complexitat. Els nostres infants i
adolescents escolten reiteradament que tot és blanc o negre i
l’educativament raonable sempre ha estat ajudar a descobrir
els matisos. Fins ara educàvem per construir junts la veritat,
mai per creure-la, i ara ens envaeixen els dogmes.
La clau de tot projecte educatiu és la diversitat de diversitats.
Però fa dies que senten els adults practicar la diferència que
es basa en la comparació. Aprenen ràpidament que són bons
perquè n’hi ha d’altres pitjors, en un altre barri, més enllà
d’alguna imaginària frontera, amb pares amb idees diferents.
Se suposa que educàvem per a la responsabilitat, per descobrir l
a implicació personal en els esdeveniments. Ara veuen que,
aparentment, tot té una causa i un únic culpable.
i no seré jo qui afegeixi preocupacions a la canícula d’agost.
Però, amb les turbulències polítiques que aquests dies ho
contaminen tot, potser cal recordar, amb la calma de la felicitat,
les perplexitats educatives amb què al setembre ens retrobarem.
Portem mesos obviant la complexitat. Els nostres infants i
adolescents escolten reiteradament que tot és blanc o negre i
l’educativament raonable sempre ha estat ajudar a descobrir
els matisos. Fins ara educàvem per construir junts la veritat,
mai per creure-la, i ara ens envaeixen els dogmes.
La clau de tot projecte educatiu és la diversitat de diversitats.
Però fa dies que senten els adults practicar la diferència que
es basa en la comparació. Aprenen ràpidament que són bons
perquè n’hi ha d’altres pitjors, en un altre barri, més enllà
d’alguna imaginària frontera, amb pares amb idees diferents.
Se suposa que educàvem per a la responsabilitat, per descobrir l
a implicació personal en els esdeveniments. Ara veuen que,
aparentment, tot té una causa i un únic culpable.
Signo editores recomienda webs literarias con las mejores opiniones
Signo editores —aprovechando que estamos en verano y hay más tiempo para bucear por la red, leer y encontrar blogs literarios influyentes— ha realizado un recopilatorio de las webs literarias con mejores opiniones. Se trata de una pequeña selección realizada con nuestra ayuda, porque lo importante en este caso no es la cantidad, sino la calidad.
22 d’agost 2017
‘El Diari de l’Educació’ davant els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils
http://diarieducacio.cat/diari-leducacio-davant-atemptats-terroristes-barcelona-cambrils/?utm_source=Butllet%C3%AD+web&utm_campaign=fbf931c3e3-Newsletter_general_2015_02_06&utm_medium=email&utm_term=0_1792201920-fbf931c3e3-157752205
19 d’agost 2017
Homenatge a BARCELONA
La calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones de año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante de brisas, hermosa de encuentros, antigua de sangre: La Rambla de Barcelona.
Federico García Lorca
"Archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única; y aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, sólo por haberla visto".
Miguel de Cervantes
18 d’agost 2017
16 d’agost 2017
15 d’agost 2017
Habilidades para los niños del futuro
¿Cómo preparar a los niños si los empleos del mañana
no existen hoy?
Zach Klein narraba en primera persona cómo le
encantaba "jugar a Sim City y diseñar páginas web" de pequeño. Pero
con cierto sentimiento de culpa cuando entró en la escuela secundaria se obligó
a dedicarle menos tiempo al ordenador y más al deporte. Con el tiempo acabó
mudándose a Nueva York y fundando una compañía, Vimeo –una especie de YouTube
más elitista y sofisticado– que se vendió por una cifra millonaria a los pocos
años. "Mi pasión original por Internet resultó ser muy valiosa para la
economía una década después". A lo que añade: "Es difícil predecir
qué habilidades serán más valiosas en el futuro. Y todavía más complicado dar
con la conexión entre los intereses de los niños y esas habilidades".
A
Klein le gusta poner a Minecraft como ejemplo: los niños actuales están
aprendiendo a diseñar en 3D con este juego en el que se construyen mundos y
edificios como si fueran parte de un gigantesco Lego virtual sin límite. De
hecho, lo que empezó como un simple juego ya es una herramienta en miles de escuelas.
14 d’agost 2017
12 d’agost 2017
Irán, la poesía como sinónimo de
conciencia y persecución
Irán es uno de los pocos países del mundo que
trata a sus poetas como celebridades (en vida) y cuyos recitales son tan
multitudinarios como sería en España un concierto de pop.
Quizás, se debe a que el entendimiento social
de la poesía es mucho más profundo: no se trata solo de belleza, es un
instrumento de conciencia colectiva y de defensa de las libertades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)