29 de juny 2022

 https://www.regio7.cat/societat/vida-social/2022/06/28/l-escola-sant-pere-monistrol-67732408.html

L’escola Sant Pere de Monistrol de Montserrat, Vedruna Sallent i el Pla del Puig de Sant Fruitós guanyen el Gust per la Lectura de Catalunya



 


27 de juny 2022


 

«Bruna Brown»: el llibre per a adolescents amb por i inseguretats sobre el seu futur

La novel·la de Marta Bellvehí parla de temes com la salut mental en adolescents, les relacions familiars id'amistat, el descobriment de la sexualitat, la

precarietat infantil i la violència masclista

 

La Marta Bellvehí és il·lustradora i dissenyadora gràfica i també és autora de "Bruna Brown", una novel·la amb matisos personals d'una noia adolescent introvertida i amb un munt d'inseguretats. 

El dia que ha de fer el primer examen de selectivitat, pateix un atac de pànic provocat per la por a fracassar. Aquest fet la impulsa a prendre una decisió que li capgira la vida: marxar a Anglaterra a treballar. 

A Birmingham hi viu algunes experiències doloroses, d'altres alliberadores. Una novel·la que tracta la importància de la salut mental en l'adolescència, les relacions interpersonals familiars i d'amistat, el descobriment de la sexualitat, la precarietat infantil i la violència masclista en les primeres relacions.

Tot i que l'autora s'ha inspirat en el viatge que ella mateixa va fer a Birmingham, on va viure fa quasi 10 anys per anar a treballar d'au pair, les experiències que viu la protagonista del llibre, la Bruna, són ben diferents d'allò que ella va viure.

Un llibre recomanat per a joves i adolescents però també pels seus pares i/o mares. Les experiències en aquestes etapes poden ser intenses i un llibre com aquest pot ajudar-los a descobrir-se ells i elles mateixes i a no sentir-se sols i incompresos. 


 

Christian Inaraja: "Hauríem de ser com els nens"

Il·lustrador i pare de la Dora i el Màxim, de 16 i 13 anys. Entre altres, ha guanyat dos premis Junceda. Ara publica el conte La sort d’en Murfi (ed. Edebé), escrit per Pep Molist, una història sobre com la mala sort pot convertir-se en bona.

— Som éssers efímers. Ara hi som i ara ja no. Per tant, tots els drames, petits o grans, els encaixo amb resignació i tirant endavant, no cal que ens flagel·lem pel que fem malament. De fet, això ho he descobert dels fills. 

 

Però els fills són els primers a fer un drama de tot.

— Els drames dels fills sovint són les notes o les baralles amb els amics, així que no n'hi ha per a tant. I els drames familiars són moments d'histèria col·lectiva que es desinflen de seguida, i tampoc n'hi ha per a tant. Ep, parlo dels petits drames. Els grans deuen ser més difícils de gestionar.

 

Al conte La sort d’en Murfi algunes coses que semblen dolentes acaben sent bones. 

— Tot són oportunitats. Quan els fills eren petits, vaig tenir l'oportunitat de conèixer altres pares i mares que no hagués conegut mai només perquè eren pares de la mateixa classe. Ara que són adolescents, tinc l'oportunitat de conèixer nous barris qualsevol dissabte al matí que m'he de desplaçar a una ciutat perifèrica per dur el fill a un partit de bàsquet. M'assec a fer un cafè o una copa de vi en un bar on segurament no tornaré mai. Són oportunitats minses, però són oportunitats.

 

Per què els nens deixen de dibuixar i pintar?

— Ho deixen quan deixen de ser nens perquè, d'alguna manera, els ensenyem que el dibuix és una cosa seriosa, que requereix uns coneixements, una tècnica, un aprenentatge, i segurament no és així. Això és el que intento desaprendre com a il·lustrador. Cal tornar a gaudir com un nen del dibuix, sense pretensions, sense objectius concrets. Els hem d'explicar que l'activitat artística és per gaudir-ne i no per patir-la. Potser els adolescents deixen de banda el dibuix o la lectura, però mantenen alguns trets de la infantesa, com és la lògica radical, que en definitiva és l'obvietat. 

 

Potser sí que els pares no veiem les coses òbvies.

— Els adults ens ofusquem amb teories, subterfugis, tabús i doctrines vàries que ens compliquen l'existència per no traçar un camí directe a les coses i els fets. Quan el dia abans d'un examen el meu fill em diu "Primer bereno, després quedo una estona amb els amics, després em dutxo i després de sopar ja estudiaré cinc minuts", té tota la raó del món. És més important quedar amb els amics o sopar que no aprendre's una equació que segurament mai més necessitarà. I amb tot això no vull dir que no cregui en l'aprenentatge, en el que no crec gaire és en el sistema educatiu.

 

Com definiries la mena de pare que ets?

— M'he passat tota la vida intentant recuperar la meva infantesa i sovint actuo com un nen. Així que intento aprendre dels fills tot el que puc. Em deixo portar per les seves idees o ocurrències. Molta gent pot pensar que en cada edat ens hem de comportar d'una manera, però penso que hauríem de ser com els nens: ingenus, sincers, directes i amb ganes de jugar.

 

I com es concreta, això?

— Si els fills m’ho demanen, soc el primer que puc deixar-ho tot per anar a passejar en bici o per posar-nos a muntar l’Scalextric. Per a mi, això també és més important que la feina.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'La sort d'en Murfi' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.                                                                                                Font; CRIAR.CAT

 


14 de juny 2022

 https://twitter.com/elgoigdellegir/status/1530941127507025920?cxt=HBwWgIC90YO2_74qAAAA&cn=ZmxleGlibGVfcmVjcw%3D%3D&refsrc=email

Adreçats a cicle superior i ESO. Una molt bona aposta! 

EL GOIG DE LLEGIR





 

Sendak.LIJ Club de lectura juvenli Recomanacions d'estiu

Preparant les recomanacions d'estiu per al club de lectura juvenil. Demà, última trobada de la temporada abans de les vacances! 

11 de juny 2022

 

Per què es imprescindible una biblioteca escolar

 

Ahir  van dir a Tv3 que a Salt tenen aules perquè els joves puguin estudiar, compartir, preparar els exàmens,... Tenen a la seva disposició ordenadors portàtils, un pedagog que els ajuda quan ho necessiten.

No es això una part de la biblioteca escolar?

 

També ara se’n parla de la necessitat o no de la Biblioteca  Escolar.  Sembla que internet, que les xarxes, ho poden substituir tot. Aquí els meus motius.

 

Una Biblioteca  Escolar  desenvolupa el projecte de l’escola:

Una escola que té en compte les dimensions afectives, dona confiança, permet l’intercanvi amb altres, afavoreix la imaginació..... Els ajuda a aprendre a organitzar-se, reapropiar-se del temps, aprendre a viure junts. Prefereix la creativitat.

 

Una escola que treballa o dona suport la comprensió de la lectura: la lectura en comú (per la correcció i per compartir), la lectura individual, la lectura compartida a casa.

Lectures que tenen en compte el nivell del lector (avaluació inicial) i la qualitat dels documents (text i imatge).

 

Una escola que sap crear el gust i el plaer de la lectura en la narrativa, formadora de la personalitat.

Narració i poesia: escoltar un poema diari, explicar sovint contes populars o literaris a totes les edats. Ens reflectim  en la narració, aprenem a narrar-nos.

Aprenem a adquirir l’allunyament, aprenem a posar distància, adquirir  consciència.

Donem constància a la creació literària i l’artística a totes les edats (amb text o amb imatges, ...fins el còmic).

 

 Una lectura com a instrument d’aprenentatge: un tema ( que en sé, que vull saber, recullo dades, observo, que diuen els altres, elaboro o interpreto, trec conclusions, reviso i critico, exposo, dialogo).

 

Es vetlla també pel que fa als altres formats: atenció a la seguretat (d’on surt, on ho guardo, on soc i on vaig,..). Una noia del grup de Salt deia: - Aquí em costa més treure el mòbil!!

La privacitat (a qui li faig arribar, amb qui em comunico, quines dades personals dono,...).

 

Agrupar-se, compartir, ser crític, en fi, socialitzar-se ho permet la lectura i l’escriptura amb una adult que respongui als seus dubtes, en un lloc tranquil amb llibertat i  recursos seleccionats i graduats:   Això es el que fa l'escola amb  BIBLIOTECA ESCOLAR


A.    Lisson