Les tres plomes

 

    

Les tres plomes GRIMM, Wilheim i Jackob
Adaptat per Anne Jonas
Il·lustrat per Anne Romby
Barcelona: Zendrera Zarqueiey, 2005

Resum:

Parteix de quatre personatges: un pare vell i tres fills de diferents edats, que el pare no coneix prou bé i se li acudeix posar-los a prova per veure qui té la personalitat, responsabilitat, intel·ligència, bondat per fer-se càrrec del govern del seu regne. L’autèntic heroi que no sucumbeix a l’egoisme i /o a l’ambició.

El pare els envia fora de casa a buscar, buscar-se.

Des del primer moment veiem un enfoc diferent davant de l’escomesa: els dos grans se senten superiors al petit ( dèbil, inexpert...) i sense haver fet res ja que se senten guanyadors.

El petit es veu amb poca sort i poca traça, si bé des del primer moment reflexiona, observa, aprèn...Té por però té coratge.

I en aquest inici, aparentment incert i calamitós, es va traçant el camí per guanyar l’objectiu que els ha encomanat el pare.


En aquest conte el pare afavoreix o provoca el despreniment dels fills. Els demana que vagin i tornin. Els posa a prova i confia en l’atzar(les plomes) per decidir el camí que cadascú ha de seguir. La tradició alemanya considera que llançar una ploma a l’aire i seguir la seva direcció és el símbol de l’atzar.

Una ploma va cap a l’Est, l’altra cap a l’Oest i l’altra cau als peus del germà petit però fora de Palau. El noi decideix seguir- la. Veu una anella, la tiba i s’obre una trapa que el condueix al fantàstic i divertit “Regne de les granotes”. Els explica la seva situació i aquestes generosament l’ajuden.

El rei per decidir qui serà l’hereu de la corona quan ell es mori diu als seus fills que qui li porti la catifa més bonica del món serà el rei. La catifa com a símbol de maduresa. El més petit dels germans és el que aconsegueix la catifa més bonica, els dos germans confiant que no seria capaç de trobar-la no s’hi havien esforçat gens.

Demanen al seu pare una segona oportunitat. Aquesta vegada el rei els demana que cerquin l’anell més bonic del món. L’anell el podem interpretar com a símbol de riquesa. També és el germà petit el que l’aconsegueix. Els dos germans, confiant que el seu germà no la trobaria, havien agafat dues anelles de cortina.

Els germans enfadats demanen una última oportunitat al seu pare i aquest cedeix altra vegada i els demana que li portin la dona més bella del món. Tal vegada el símbol de la fertilitat. Després de seguir cadascú el camí senyalat per la ploma, els dos germans grans van portar les primeres dones que van trobar i el germà petit va aparèixer amb una noia molt bonica.

Encara els germans proposen una altra prova que hauran de passar les noies. Passar per un cèrcol, demostrant així la seva habilitat i el seu valor. La noia que havia portat el germà petit va ser l’única que la va passar . Els dos germans no van tenir més remei que acceptar la decisió del seu pare. Així és que es va complir la promesa del rei i el benjamí es va casar amb la noia i van regnar feliços durant molts anys.

Quan va ser vell pensà que quan arribés el moment, per decidir quin dels seus tres fills seria rei faria servir les tres plomes que molts anys abans havien traçat el seu destí.

Document de treball:

LES TRES PALOMES