A: Rondalla de Mallorca. Recollida per Anton Ma. Alcover, publicada per Francesc de B. Moll. Versió reduïda i adaptada per en Joan Sales i publicada per Edicions Ariel (Barcelona 1950). Es pot trobar aquesta versió a: Xesco Boix. Galing-Galong. Publicacions Abadia de Montserrat. (p.116-126).
Resum:
Era un rei que tenia tres fills. Els havia lligat una àguila grossa al jardí perquè hi juguessin.
Els dos germans grans jugaven amb l’àguila punxant-la amb garrots i canyes. El germà petit jugava amb ella tot fent-li moixaines i patia en veure com la maltractaven els seus germans.
Una nit el germà petit va i la deslliga. L ‘àguila, molt agraïda, li demana que li arrenqui una ploma de l’ala i se’n faci un xiulet i si mai necessita ajuda el faci sonar.
El rei és ferit a la guerra. Es cura de totes les ferides menys d’una i els metges diuen que no es curarà si no l’hi posen la flor romanial. És una flor que tot ho cura però ningú no sap on trobar-la.
El rei crida els seus tres fills i els diu que han d’anar a cercar la flor. Aquell qui la porti serà rei quan ell es mori. Parteixen els tres germans cadascú per una banda. Quedant que al cap d’un temps establert s’han de trobar al mateix lloc.
Passa el temps i cap dels tres troba la flor. Finalment el germà petit es recorda del xiulet que li havia donat l’àguila. El fa sonar, li explica la situació i l’àguila el porta a dalt d’un penyal on es troba la flor. Com que no hi arriba, l’àguila li fa tallar la seva pota per arribar-hi. Amb la flor torna a enganxar-se la pota i li diu que es quedi les altres dues flors. Una per curar el seu pare i l’altra per algun possible imprevist.
El germà petit arriba al lloc on havien quedat amb els altres. En veure que el petit és el que ha trobat la flor, el germà gran l’hi agafa i seguidament el mata i l’enterra allà mateix. Quan arriba l’altre germà li diu que ha trobat ell la flor que és el gran i que ja poden anar cap a casa encara que no hagi arribat el petit.
El rei content, promet la corona al gran i pregunta pel petit sense obtenir resposta concreta.
Al lloc on estava enterrat el germà petit hi va créixer una canya amb uns canons ben llargs i unes fulles ben llustroses. Passa un pastor, agafa una canya i se’n fa un flabiol. Cada vegada que el pastor fa sonar el flabiol en surt una cançó que parla d’on està enterrat el noi. El flabiol cada vegada que sona diu el mateix.
Un dia el pastor, que passava prop del palau del rei, fa sonar el flabiol. El rei el sent i demana al pastor per fer-lo sonar ell, després la reina i finalment els germans. El flabiol sempre diu el mateix però quan el fa sonar el germà gran el delata clarament. El rei ordena desenterrar el fill mort. El troben sa i estalvi ja que havia guardat una de les flors .Ell explica tot el que li ha passat i demana al pare que no faci matar el seu germà. El pare ho consenteix i dóna la corona al fill petit que va ser un bon rei.
Document de treball:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada