Grimm, Germans Janot i Guideta. Traducció Albert Jané. Il·lustracions Joma. Barcelona: Combel, 2007
Recomanat per explicar a nens i nenes a partir de 8 anys
Resum:
Uns llenyataires vivien al costat d’un bosc amb els seus dos fills. Eren molt pobres. Hi va haver una temporada de misèria i els va faltar el pa de cada dia. Els pares van decidir abandonar els seus fills al bosc per desempallegar-se’n. Els nens que havien sentit la conversa dels pares, a la nit, van sortir a fora de casa, van recollir unes pedres i se les van posar a les butxaques. Al matí els pares els van despertar i tots es van dirigir cap al bosc. Pel camí el nen, en Janot, anava llençant les pedres. Quan van ser al bosc, els pares van fer un foc i els van dir que s’esperessin, que anaven a fer llenya i que quan acabessin ja els anirien a buscar. Van esperar tot el dia fins que al final es van adormir. Quan es van despertar ja era de nit. La Guideta, la nena, plorant , pensava que no podrien sortir mai d’aquell bosc. Quan va sortir la Lluna es van agafar de la mà i van poder tornar a casa seguint les pedretes que en Janot havia deixat pel camí. En arribar a casa la mare els va renyar per haver dormit tanta estona al bosc. El pare, en canvi, va estar content de tornar-los veure.
Al cap de poc temps va tornar la misèria i altra vegada els nens van sentir que els pares els volien abandonar, aquesta vegada a un racó més apartat del bosc. Van voler sortir fora de casa per agafar pedres, però la porta estava tancada. Desesperats, l’endemà van esmicolar el pa que en Janot duia a la butxaca i l’anaven deixant al llarg del camí.
Els pares els van conduir a un racó molt apartat del bosc i també els van dir que els passarien a recollir quan haguessin acabat la feina. Va passar el temps , es va fer fosc i es van adormir. Quan es van despertar, ja negra nit, van esperar que sortís la Lluna per poder veure les molles de pa que havien deixat. Però els ocells del bosc se les havien menjat. Van començar a caminar fins que es van adormir al peu d’un arbre. L’endemà van continuar caminant pel bosc. Un ocell blanc els va guiar fins a prop d’una caseta. S’hi van acostar i van descobrir que tenia les parets de pa de pessic , les finestres de sucre i els sostre de pasta fullada. Van començar a menjar i aleshores van sentir una veu. Va sortir una velleta de la casa, els va fer entrar amablement, els va donar menjar i els va preparar uns llits blancs i bonics.
L’endemà al matí la vella, que era una bruixa,i pretenia menjar-se els nens, va agafar en Janot i el va tancar en una gàbia. Li anava donant menjar, esperant cruspir-se’l quan estigués ben gras. En Janot li anava ensenyant un os per demostrar-li que encara no estava al punt. Mentrestant la Guideta ajudava la bruixa a cuinar.
Quan la bruixa va decidir posar en Janot al forn per guisar-lo va demanar a la Guideta que el preparés, però ella li va dir que no sabia com funcionava. La bruixa per ensenyar-li va posar el cap dins el forn i en aquell moment la Guideta li va donar una empenta que la va fer caure dins i així la bruixa es va rostir.
La nena va anar corrents a alliberar el seu germà. Tots dos van entrar a casa la bruixa, van omplir-se les butxaques de tresors i se’n van anar cap a la casa dels seus pares. Després de moltes hores de camí es troben un riu , però no poden passar a l’altra banda. Veuen un ànec blanc i li demanen ajuda. L’ànec accedeix però la Guideta diu que tots dos alhora no pot ser que pesen massa. Han de passar primer un i després l’altre. Així ho fan i després de caminar una bona estona arriben a la casa del seu pare. Tots van estar molt contents, la mare havia mort. Els nens van ensenyar els tresors al seu pare i mai més van haver de patir... i van viure alegres i feliços.
Document de treball:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada