27 de juny 2017

  Opinió

El llibre a Barcelona: cultura o empresa?

Laura Huerga
Barcelona. Dilluns, 26 de juny de 2017
 Aquest article és una resposta al que Bernat Ruiz va publicar aquí a La Llança, on va parlar de la Mesura de govern impulsada per l’Ajuntament de Barcelona. Tranquils que no cal que llegiu l’article ni la Mesura, només vull apuntar quatre coses que em preocupen sobre una política que abans em semblava innòcua i ara ja la veig perjudicial.


La primera contradicció evident que hi veig. D'una banda hi podem llegir «Editem més que no pas llegim», però de l'altra insisteix que hem de produir més, fer créixer les empreses, i focalitza l'interès en el més gran esdeveniment del món del llibre, Sant Jordi, com si ens fes cap falta. La mesura diu donar suport als llibreters a través de miratges com el «Segell de llibreria de referència», on no hi trobem apuntades moltes de les nostres llibreries de referència –però això el text ho obvia.
Bàsicament, l’element vehicular de la mesura és el següent: veure el sector del llibre com un conjunt d’empreses que el que han de fer és vendre més. Es repeteix sense pietat: exportació, innovació, tecnologia, facturació, lideratge, recerca, globalització. I com a bola extra: realitat augmentada, predictibilitat de les tendències. La literatura com a mercat.
L’element vehicular de la mesura és veure el sector del llibre com un conjunt d’empreses que el que han de fer és vendre més
No és trivial que, quan parla dels reptes i problemàtiques més evidents i transversals del sector del llibre (sic), vuit dels tretze punts tinguin a veure amb la transformació de mercats i els canvis en la tecnologia, l’exportació i el món digital.
Només un dels tretze punts té a veure amb la llengua catalana i parla de la seva consolidació a escala global quan primer ens hauria de preocupar consolidar-la a escala local. La llengua catalana, les seves problemàtiques i singularitats, són més aviat absents en tot el text.
Només un dels tretze punts té a veure amb la precarització del sector. On són els autònoms? On són les condicions laborals? On és la defensa dels professionals que fan possible «fer llibres»? Els correctors, els lectors de manuscrits i els dissenyadors ni s’esmenten en tot el text.

Només un dels tretze punts té a veure amb la llengua catalana i només un altre té a veure amb la precarització del sector
Quan analitza les llibreries ignora la pràctica il·legal de les vendes directes de mitjanes i grans empreses a les AMPAs de les escoles i com això perjudica els llibreters. Apunta que estan especialment afectades per la pirateria digital però afegeix que «cal obrir nous projectes en àmbits tan diversos com la distribució, el màrqueting, la comunicació i la diversificació lingüística que se sobreposin a una visió tradicional del llibre». Pregunteu-ho als llibreters, però em sembla que és tot just a l’inrevés.
S’esmenta el foment de la lectura però només com a mitjà per a l’objectiu final: vendre més, crear empreses més fortes. Fins i tot s’atreveix a «consolidar els programes de divulgació literària existents a les escoles de comú acord amb editorials, llibreries i autors…». Em poden explicar per què les empreses privades han de tenir cap paper sobre el que es faci a les escoles? Quan parlàvem de la comunicació entre Cultura i Ensenyament no ens referíem a això.
S’esmenta el foment de la lectura però només com a mitjà per a l’objectiu final: vendre més, crear empreses més fortes
El text està tan distanciat de la realitat dels professionals que treballen en el sector perquè veu el món editorial a través dels ulls de la gran empresa. No entén, ni es molesta a intentar explicar, les diferents motivacions que podem tenir molts de nosaltres per treballar en un sector precari i inestable. No hi ha cap element integrador, cap apropament a la diferència, als projectes petits, als projectes que ens importa el que fem i com ho fem, als artesanals, als autors que estan començant, als traductors que tant reconeixen i que tan poc cobren.
En definitiva, la mesura de l'Ajuntament no deixa entreveure cap interès per apropar-se al llibre com a element per reduir les desigualtats i per els projectes i les persones que s’interessen pels llibres des d’aquesta vessant.

Però amb informes com aquest, les polítiques culturals que se’n deriven i les seves aplicacions de pressupost, aquests projectes seran cada vegada més necessaris per tal que puguem defensar una cultura de pensament crític, democràtica i accessible per a tothom, al marge de vendre més llibres o no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada