Inclusió en ‘prime time’
A ningú se li escapa que
l’escola ha de ser inclusiva, la societat així ho exigeix i el Departament d’Ensenyament,
en el nostre cas, ho articula. Però, a l’hora de la veritat, fora de l’aula, la
societat és inclusiva?
Una de les sorpreses de
l’experiència de viure fora de Catalunya ha estat descobrir un programa
infantil a la BBC, en hora punta, anomenat CBeebies. En aquest programa, s’hi
viu la diversitat sense haver-ne de parlar. Les (dis)capacitats impregnen tots
els racons de l’emissió des de la més absoluta normalitat.
Veure la presentadora del
programa sense avantbraç, àvies i avis realitzant una secció, noies i nois de
tots colors, amb xador o sense, uns presentadors prims i uns altres de menys
prims, infants amb síndrome de Down, amb cadires de rodes, etcètera, esdevé una
experiència d’allò més enriquidora. Com a adult educat en un sistema on la
diversitat s’amagava i el cànon de bellesa era dictat pels models de Hollywood,
el programa esdevé «xocant» durant els cinc primers minuts, després passa a ser
«normal» (Pujolàs, 2007).
