Segons l’últim
'Estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya' (2017),
gairebé el 68% dels catalans més grans de 14 anys llegeixen almenys un cop al
trimestre. Això suposa que més del 30% no ho fan, encara que si preguntéssim
als no lectors és gairebé segur que voldrien que els seus fills llegissin i
gaudissin fent-ho. ¿Però quin és el secret perquè els més petits adquireixin
l’hàbit de llegir i el mantinguin a l’adolescència? Per a Lara Reyes, mestra de
primària i membre del Grup de Recerca de Literatura Infantil i Educació
Literària de la UAB (GRETEL), fomentar el gust per la lectura té molt a veure
amb el que es fa a casa i també a l’escola. “L’accés a la lectura és important.
Passa el mateix que si anem a menjar i trobem varietat i qualitat, que ens
vindrà de gust menjar una mica de tot. D’entrada, les criatures haurien de
tenir molts llibres a l’abast amb tota la diversitat possible a casa i a
l’escola, i visitar llibreries, fires i biblioteques públiques”. Assegura que
ens falta parlar de llibres com ho fem de futbol, de sèries que estan de moda,
de vacances o d’altres interessos en comú, per això considera vital la narració
en veu alta més enllà de l’edat en què l’infant sap llegir per si sol, per
poder parlar plegats del llibre.
LA
SETMANA
Del 7
al 16 de setembre se celebra la 36a Setmana del Llibre en Català (www.lasetmana.cat ). A l’avinguda de la
Catedral de Barcelona es donaran cita llibreters, editors i lectors, amb més de
200 expositors, més de 260 actes programats, 250 novetats editorials, llibres
de fons i les col·leccions de cada segell. Seran deu dies amb l’oferta més gran
de la història dels llibres en català. Un dels principals objectius de la
Setmana del Llibre és crear nous lectors. Per això en aquesta edició qui faci
una despesa superior a 50 € rebrà la Primera Biblioteca Personal (fins a
esgotar existències). Són unes lleixes de cartró perquè es construeixin la seva
pròpia llibreria, que podran moure per casa. Perquè som el que hem llegit i la
nostra biblioteca és la nostra biografia.
Biblioteca
Personal / La Setmana
EL GRAN DESITJAT
El gust per la
lectura no ve tot sol, cal una acció diària que condueixi a l’hàbit de llegir.
“Ens hem quedat amb el discurs del gust per llegir, però hem d’aconseguir tenir
famílies amb hàbits lectors consolidats. El problema és que gran part de la
societat adulta tampoc té l’hàbit de la lectura”, argumenta Reyes. Una cosa que
no fem com a país de forma sistemàtica és tenir un bibliotecari o llibreter de
referència. Considera que la biblioteca i la llibreria són dos espais que
s’haurien de visitar amb freqüència, amb els quals hem de tenir una
interlocució directa. “Un bon llibreter hauria de formar part de la família, és
algú que coneix el lector, sap el que li agrada i li dissenya un itinerari
personalitzat”, diu la mestra. Mònica Rafales, propietària i fundadora de
L’Auca, llibreria especialitzada en públic infantil i juvenil de Sant Feliu de
Llobregat, reconeix que en un moment en què pots comprar llibres per internet
el que diferencia la llibreria i la funció del llibreter és l’assessorament:
“És el més maco, que vinguin demanant-te consell. És important que coneguis bé
el que vens, que hagis llegit els llibres, que sàpigues veure què busca el
client i què li pot agradar”. És habitual la pregunta sobre què poden regalar a
nens o joves a qui no els agrada llegir. En aquests casos la Mònica intenta
buscar una lectura que els pugui anar bé per edat i gustos. “Ja farem el pas a
trobar el gust per la lectura, encara que comencem per una cosa més fàcil i
comercial, es tracta que en disfrutin”, conclou.
Les criatures
haurien de tenir molts llibres a l’abast amb tota la diversitat possible a casa
i a l’escola, i visitar llibreries, fires i biblioteques públiques
El Pol (14) té
l’hàbit de llegir des que era petit: “M’agrada. La mare treballava en un lloc
on recollien llibres descatalogats. Em duia llibres, en tenia bastants”. La
Rosa (47) donava un cop d’ull als llibres abans de fer-los desaparèixer i en
recuperava un parell cada setmana. “Tenia bastants contes per triar. Això i
veure’ns llegir al seu pare -devorador de diaris- i a mi, que llegeixo bastant,
el va motivar”, explica la mare. També se’n regalen per Sant Jordi i en els
aniversaris. Ara és el Pol qui tria què llegeix, demana consell als amics i
mira per internet les novetats dels gèneres que li interessen: “De fantasia
tant sí com no, i, si pot ser, que hi hagi violència. Estic amb Septimus, una
col·lecció de set llibres. Vaig començar fa uns dos mesos i vaig pel cinquè”.
Normalment llegeix estirat al llit abans de dormir. Si l’enganxa també llegeix
a la tarda: “Si m’agrada mogollón me l’enduc a l’institut i aprofito entre
classe i classe”. La seva germana, la Berta (7), ha heretat molts llibres. Els
dos tenen prestatges a l’habitació amb llibres adequats a les seves edats. “De
mica en mica han fet una petita biblioteca”, diu la mare.
LLIBRERIA PERSONAL
En funció de l’edat
dels lectors les biblioteques personals tindran un pes més familiar, quan són
petits, o seran els mateixos joves els que triaran el que els agrada. Per als
que comencen a fer la seva biblioteca recomana diversitat de gèneres i formats,
que l’humor hi estigui present i que hi hagi àlbums amb imatges molt narratives
que descarreguin el text. “Com més diversitat millor; penso que és més
important la qualitat que la quantitat”, opina Lara Reyes. A la biblioteca hi
han de tenir pes els llibres que tenen vivències associades, que recorden
moments i tenen una part emocional; la criatura pot demanar el llibre que té un
amic o que han llegit a l’escola. Amb aquesta part afectiva també ens poden
ajudar els llibreters, que si els expliquem com és el nen ens en recomanaran un
o dos: “Segurament a la tria hi haurà àlbums clàssics i novetats que cridin la
seva atenció, i un bon equilibri entre llibres de ficció i de coneixements”.
Reyes també proposa que aprofitem les publicacions que hi ha amb informació
organitzada per edats i interessos com el blog El Garbell, de Rosa
Sensat, el Faristol, Llibres al replà o Gretel. “Al darrere hi ha gent que s’hi
dediquen, que han fet una professió de la crítica literària. Escoltem-los i
acompanyem les famílies perquè arribin a aquestes fonts”. També podeu visitar
el canal d’Instagram del Criatures, @criaturesarallegim.
Quan es posa en marxa
tota la maquinària per adquirir l’hàbit lector i disfrutar-ne, les
probabilitats que es consolidi són molt més grans. Veure llegir la família,
tenir rutines de lectura a casa, que els llibres estiguin presents arreu... La
casa de l’Eugènia (45) i l’Eduard (47) és una d’aquestes que tenen llibres a la
tauleta de nit. Als seus fills -Jan (13), Queralt (12) i Aleix (8)- els agrada
llegir, sobretot al gran. “Sempre ha sigut un nen molt lector. Tot i que els
hàbits han canviat molt des de fa dos anys, hi ha hagut un abans i un després
des que té mòbil. Segueix llegint a la nit, però en les estones que abans
dedicava a la lectura durant el dia ara mira youtubers ”, diu l’Eugènia. A casa
sempre els han incitat a llegir abans d’anar a dormir i a l’escola tenen un
programa que dedica mitja hora a la lectura abans de començar la primera
classe. A més, el curs passat l’Aleix va participar en el programa 'Llibres en
família': “Cada setmana els alumnes de segon de primària duien a casa un llibre
que havien de llegir amb algú de la família. Ha fomentat l’hàbit de la lectura
i ha permès que compartíssim l’experiència tots plegats”. L’Eugènia reconeix
que enyora quan el Jan llegia molt: “Vull pensar que és una etapa de la vida i
que tornarà als llibres”.
Davant situacions com
la del Jan, Lara Reyes proposa -especialment per als joves de secundària, que
s’identifiquen amb els seus iguals i comparteixen aficions com videojocs o
mòbils-, que s’estableixi a l’institut l’hàbit de llegir 30 minuts diaris o que
la professora llegeixi en veu alta: “Crea comunitat. Amb aquest acompanyament
tots poden parlar d’aquella obra, no depèn de si la llegeixen a casa o no. Les
lectures socialitzades fan que tinguin uns referents comuns”. I en un món on la
imatge té un pes important per als joves, cal aprofitar el potencial dels
àlbums il·lustrats i les novel·les gràfiques, que connecten amb els seus
interessos.
Com
potenciar l’hàbit lector en la canalla
Consells
bàsics de la Fundació Jaume Bofill perquè els vostres fills llegeixin:
Tingueu materials de lectura diferents
(guies de viatge, revistes, llibres o còmics) per tots els racons que pugueu de
la casa.
Llegiu amb els vostres fills. Si ja
són grans demaneu-los que us expliquin què estan llegint.
Deixeu-los triar. És fonamental que
connectin amb els seus interessos.
Que us vegin llegir. Qualsevol
material de lectura és vàlid per donar exemple.
Visiteu la biblioteca. És gratuïta i
disposa de molts materials de lectura diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada