Grimm, Germans. Les Millors rondalles dels germans Grimm. Traducció Albert Jané.
Il·lustracions Joma. Ed. Combel. Barcelona 2017 p.91-95
Delgado, Josep Francesc.(Adaptació) La Bella Dorment. Cañas Cortazar, Alicia Il·lustracions. Ed. Edebé. Barcelona 2003.
Aquesta narració recreada per Josep Francesc Delgado parteix de la primera meitat del conte de Perrault i dels Germans Grimm.
Foudacci, Elodi, Puybaret, Eric. La Bella Dorment del Bosc. Ed. Baula
Narració basada en la versió francesa amb algunes variacions.
Resum:
Un rei i una reina van tenir una filla. Per celebrar-ho van organitzar una gran festa i van convidar a més dels parents, amics i coneguts, les fades de la contrada perquè li fossin propícies i li demostressin afecte. Les fades la van obsequiar amb els seus dons meravellosos. Però es van oblidar d’una fada i aquesta en saber-ho li va llençar un malefici: als 15 anys es punxaria amb un fus i moriria. Però una altra fada intentà treure poder a l’encanteri dient que no moriria sinó que dormiria durant 100 anys fins que un príncep la despertés.
El dia que la princesa va fer 15 anys, els reis no eren a palau i la noia, sola a casa, va escodrinyar tots els racons. Va arribar a una vella torre, va pujar per una estreta escala de cargol i quan va ser davant d’una porta molt petita, va fer girar la clau rovellada que hi havia al pany. En aquell petit recambró hi havia una velleta asseguda que filava el fil amb un fus. La princesa va voler filar i tot just va tocar el fus es va punxar i es va complir l’encanteri. Va caure sobre un llit i va quedar profundament adormida.
Tot el palau i els qui l’habitaven van quedar adormits. Al cap de molts anys va arribar un príncep i en sentir la història que es contava sobre la Bella Dorment del Bosc va voler entrar a veure-la. Quan va arribar a l’estança de la torre on dormia la Bella Dorment , la va trobar tan bella que li va fer un petó. Ella va obrir els ulls, es va despertar i el va mirar dolçament. Van baixar junts, tothom es va despertar, es va celebrar el casament solemne i van viure feliços fins a la fi dels dies.
Aquesta és la versió dels Germans Grimm que consta en el recull de “Les millors rondalles dels Germans Grimm” amb la traducció d’Albert Jané i les il·lustracions de Joma.
La versió de Giambattista Basile amb el títol de “Sol, Lluna i Talía” (1632) era un conte per a adults. Talía és el nom de la Bella Dorment. Aquesta història és semblant a la història de Leto, amant de Zeus que va tenir dos fills Apolo i Artemisa. Hera, la dona de Zeus, té gelos de Leto i es venja. La segona part d’aquest conte de Basile pot ser un record dels gelos d’Hera.
La versió de Perrault té dues parts: la primera part acaba quan el príncep desperta la Bella Dorment i es casa amb ella, a la segona part la mare del príncep que és una dona-ogre que devora els nens, vol menjar-se els seus néts i la princesa.
Document de treball:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada