INICIATIVA DE LA ESCUELA CATALANA DE CINE
27 d’agost 2018
Barcelona, primera ciutat catalana en adherir-se a la Declaració
d’Inchenon de la UNESCO per una escola inclusiva i equitativa
La
Declaració ha estat signada per tots els grups
municipals
i es mostra com el primer pas cap
el
Pacte Ciutadà per l’Educació
http://educa.barcelona/2018/07/17/barcelona-signa-declaracio-inchenon-unesco-per-educacio-equitativa-inclusiva/
26 d’agost 2018
25 d’agost 2018
Cursos presencials d'escriptura, il·lustració i parlar en veu alta
http://www.catorze.cat/noticia/1271/tallers/catorze/amb/albert/om/eva/piquer20 d’agost 2018
La biblioteca de l'escola Orlandai ens presenta el carrer de Gracia a Barcelona guarnit per les festes d'agost.
La llibreria Lello, de Porto, a Gràcia (Joan Blanques de Baix de tot)
La literatura mai ha deixat de ser font d'inspiració pels guarniments dels carrers de Gràcia. Aquest estiu, una novetat: el carrer Joan Blanques carrer homenatja una llibreria que existeix, a Portugal. La llibreria Lello, de Porto.
https://bibliotecaorlandai.blogspot.com/2018/08/la-llibreria-lello-de-porto-gracia-joan.html
17 d’agost 2018
https://www.ara.cat/opinio/responsabilitat-transmetre_0_2070992885.html
La responsabilitat de transmetre
ANNA JOL
SÓN MOLTS ELS ARGUMENTS I LES EXPLICACIONS QUE HAN APAREGUT PER INTENTAR COMPRENDRE, UN ANY DESPRÉS, EL QUE NO ES POT COMPRENDRE. NO HI HA RAÓ NI EXPLICACIÓ COMPRENSIBLE DEL MAL I DEL FET QUE UNS JOVES, MOLT JOVES I MOLT “INTEGRATS” -POTSER AIXÒ ÉS EL QUE MÉS ENS COSTA- TRIESSIN L’ABSURD: EL TERROR I LA MORT. QUALSEVOL INTENT D’APROXIMAR-NOS AL QUE VA PASSAR, ALS ATACS DE BARCELONA O CAMBRILS, S’HA DE FER AMB MOLTA HUMILITAT I UN DESIG PROFUND D’EVITAR QUE ES REPETEIXI L’ABSURDITAT DE TANT DOLOR. I NOMÉS DES D’AQUÍ, INSISTEIXO, DES DE LA HUMILITAT, PODEM PENSAR I REPENSAR QUIN HA DE SER EL PAPER DE L’ESCOLA I ELS MESTRES DAVANT DEL RADICALISME I LA VIOLÈNCIA QUE GENERA. NO SABEM SI L’EDUCACIÓ O LA CULTURA PODEN IMPEDIR-HO, PERÒ HEM DE SEGUIR FENT COM SI AIXÒ FOS POSSIBLE. PERQUÈ L’EDUCACIÓ SEMPRE MIRA ENDAVANT I OBRE CAMINS D’ESPERANÇA PER CONSTRUIR UN MÓN MÉS HABITABLE.
SÓN MOLTS ELS ARGUMENTS I LES EXPLICACIONS QUE HAN APAREGUT PER INTENTAR COMPRENDRE, UN ANY DESPRÉS, EL QUE NO ES POT COMPRENDRE. NO HI HA RAÓ NI EXPLICACIÓ COMPRENSIBLE DEL MAL I DEL FET QUE UNS JOVES, MOLT JOVES I MOLT “INTEGRATS” -POTSER AIXÒ ÉS EL QUE MÉS ENS COSTA- TRIESSIN L’ABSURD: EL TERROR I LA MORT. QUALSEVOL INTENT D’APROXIMAR-NOS AL QUE VA PASSAR, ALS ATACS DE BARCELONA O CAMBRILS, S’HA DE FER AMB MOLTA HUMILITAT I UN DESIG PROFUND D’EVITAR QUE ES REPETEIXI L’ABSURDITAT DE TANT DOLOR. I NOMÉS DES D’AQUÍ, INSISTEIXO, DES DE LA HUMILITAT, PODEM PENSAR I REPENSAR QUIN HA DE SER EL PAPER DE L’ESCOLA I ELS MESTRES DAVANT DEL RADICALISME I LA VIOLÈNCIA QUE GENERA. NO SABEM SI L’EDUCACIÓ O LA CULTURA PODEN IMPEDIR-HO, PERÒ HEM DE SEGUIR FENT COM SI AIXÒ FOS POSSIBLE. PERQUÈ L’EDUCACIÓ SEMPRE MIRA ENDAVANT I OBRE CAMINS D’ESPERANÇA PER CONSTRUIR UN MÓN MÉS HABITABLE.
Potser per això, perquè
havia compartit amb ells somnis per complir i un futur que havia de venir, la
Raquel, que havia estat la seva educadora, va escriure aquella carta fa un any,
en què ens parlava dels joves terroristes com ningú no ho havia fet. Eren els
seus nois, els coneixia des de petits i plorava per no poder tornar a
abraçar-los. La Raquel escrivia amb el cor trencat, des de la impotència i la
tristesa: “Això no ha de quedar com una història més, hem d’aprendre’n, hem de
fer un món millor. Practicant amb l’exemple, educant en la no violència,
transmetent el no odi, la igualtat. Educant en les escoles, en els espais
oberts, en les famílies, als nostres fills”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)