Poesia




Introducció del Recull de poesies

 “La poesia és joc, però també foc”, ( Carles Riba)

 “Els poemes són quadres que cal penjar a la memòria, són contes que tenen música, són com trens de paraules que corren i s’aturen a llocs que no coneixes, o potser, només , esquitxos d’una pel·lícula” ( Josep M. Sala-Valldaura. Poeta i autor d’una antologia de poesia. Maig del 68 fins al 2018)


Us presentem un recull de poesies que entenem que us poden ser útils per  al Desenvolupament Personal i Social dels noies i les noies.

Fem unes breus indicacions:

  •  La majoria de poemes són d’autors catalans. N’hi ha algunes també en castellà.
  • Tenint en compte que gairebé qualsevol poesia desvetlla emocions i sentiments i que aquests  són diferents en cada persona, ens ha semblat més correcte emprar descriptors  més genèrics i així no condicionar al lector. Els descriptors que hem emprat són els següents:  Identitat, Coses que ens passen i/o sentim, Relacions, Natura, Joc.
  • Hem fet una classificació per a Educació Primària i Secundària, però ben segur que n’hi ha que poden ser treballades en les dues etapes.
  • No parlem de metodologia, ja que ni ha molta documentació sobre com treballar la Poesia a l’Escola.

    Us recomanem dos llibres:
    “La poesia a l’escola. Com fer grans lectors i recitadors” de Ricard Bonmatí. Ed/ Dossiers de Rosa Sensat.
    “A l’escola plouen Poemes” de V. Amat, M.C. Bernal, I. Muntañá./Eumo editorial.
     
  •  Us animem a tenir present la poesia en diferents moments de l’aula i també de l’escola, i que sempre que sigui possible, pugui ser llegida, recitada, escoltada, interpretada i escrita
  • Us agrairem  els comentaris que vulgueu compartir en aquest mateix blog.



I a vosaltres mestres us fem un petit regal:
El Poema “Però el cent existeix” de  Loris Malaguzzy, perquè us acompanyi en la vostra tasca.

Però el cent existeix
L’ infant
és fet de cent.
L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta - nou.
Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no existeix.
L’ infant diu:
Però el cent existeix.
Loris Malaguzzi


Recull de poesies
Per trobar la teva poesia, pots consultar l'excel que hem realitzat

 Per Primària:
  Per Secundària:

2 comentaris:

Subscriure's a: Missatges (Atom)