En Pere Sense por
(Per explicar al voltant dels nou anys, és l’edat en què la prefereixen).
A: Rondallística de Joan Amades. Barcelona: Selecta, 1994 (Rondalla número 95, pàgines 327-330)
En Pere Poca-por. A: Rondaies mallorquines d’en Jordi Des Racó (Mn. Antoni Mª Alcover). Tom VII. Palma de Mallorca: Moll, 1976. (Pagines 127-148).
Resum:
En les diferents versions d’en Pere Sense Por es presenta un noi que cerca la por en diferents llocs. A vegades és entre els animals, entre els éssers fantàstics i finalment a la guerra contra els moros on ell descobreix que una dona els ressuscita amb un ungüent. Finalment troba la por quan, aprofitant l’ungüent, li posen el cap al revés (“la por és un homo amb sa cara girada”); o els hi posa el cap al revés als gegants que fugen i després troba la por (irònicament ?) amb la seva dona (a la versió catalana i a Grimm).(Per a Bettelheim la negació de la por és la negació de les fantasies edípiques).
En la versió del Padre Coloma en Pere resulta aterrit perquè li enganxen el cap a ell al revés i descobreix els seus defectes (lliçó moral que s’assembla molt a la versió mallorquina).
Una vegada explicat o llegit el conte es pot dividir en seqüències i demanar que dibuixin cada una d’elles, individualment o per petits grups, amb la còpia de la seqüència, per després exposar-les ordenades a la pissarra. És una manera d’interioritzar la narració.
Document de treball:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada