Estimat grup de risc
En tota aquesta pandèmia no hem estat a l’altura amb vosaltres, amb la gent gran. Des que algú amb les estadístiques a la mà va decidir que a partir dels 70 anys éreu “grup de risc”, porteu l’etiqueta penjada com una llufa i se us ha apartat de la circulació d’una manera indigne i poc curosa. Tot d’una, com si us donessin per amortitzats. En nom de la protecció, s’han minat les vostres llibertats, els anhels, les abraçades i les rialles dels nets. A canvi, només s’ha inculcat una idea: la de la por. Mentre us han reclòs a casa –per la vostra seguretat, diuen– us han recordat, a cada roda de premsa, que sou a prop de l’últim meandre. Com si vosaltres no sabéssiu, millor que ningú, on desemboca aquest riu. Però de la mort, ningú no en té l’exclusiva. A cap edat. Hi ha una cosa que encara em sap més greu d’aquest doble aïllament de vuit setmanes al qual us han sotmès sense cap tacte. Em dol que les autoritats mai no us han parlat a vosaltres. Ni els polítics, ni els tècnics, ni els científics us han mirat als ulls per dir les coses pel seu nom. Utilitzen la tercera persona, parlen de vosaltres com si no ho sentíssiu, com si no existíssiu. Eren instruccions per als adults sobre com tractar-vos. Se us ha menystingut, com si no poguéssiu entendre les coses. No s’han dirigit a vosaltres, en camp moment. Us han condemnat a la solitud. No s’han adonat que, precisament perquè porteu tanta vida, en sou els més experts, els més capaços d’encaixar o de relativitzar. Hi ha molta bellesa a la vellesa. I esperança. I serenitat. Més arrugues però més recompensa per la mirada ampla del món. Algú va dir que els primers quaranta anys de la vida ens donaven el text, els trenta següents, el comentari. Si després es tracta de posar nota, em temo que ens suspendreu per com ho hem fet. I a les autoritats no els quedarà, quan tot això passi, ni vergonya per demanar revisió d’examen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada