Descobrir el cinema mut a la canalla
Encara que us pugui sobtar, un magnífic pla d’oci per compartir
amb la canalla és fer una sessió de cinema mut. Capta la seva atenció perquè es
basa en els gestos i la pantomima
Una experiència molt interessant i
divertida si teniu a casa petits cinèfils és preparar-los una
sessió de cinema mut. Introduir-los a Buster Keaton, Charles
Chaplin i Harold Lloyd. Cada cop hi ha més pares que s’atreveixen a entrar en
aquest món portant la contrària a la creença, molt estesa, que el blanc i negre
provocarà rebuig en els nens i s’avorriran immediatament. El
cinema mut no només no els avorreix, sinó que capta de seguida la seva atenció
perquè fa servir un llenguatge visual, basat en els gestos i la pantomima, que
ells entenen de forma intuïtiva. La història, aquí, s’explica a través
de l’acció.
L’absència de diàlegs permet imaginar què
diuen els personatges. Proveu de mirar els curts de Buster Keaton i jugar amb
ells a fer vosaltres els diàlegs, improvisant-los en veu alta. Aquest exercici
és molt creatiu i permet una aproximació dessacralitzada al cinema
clàssic: no estem mirant pel·lícules antigues, estem jugant. I estem rient. D’aquesta
manera, es desfarà l’associació antic-avorrit (si és que existia, ja que els
nens no tenen aquests prejudicis) i obtindreu una activitat
familiar molt divertida per fer tots plegats.
L’absència de diàlegs permet imaginar
què diuen els personatges
Com que moltes escenes estan dissenyades
com un truc de màgia, atrauen l’atenció dels nens. Sovint trobareu moments que
semblen impossibles i les criatures es preguntaran: com ho ha fet això? Es
quedaran amb un pam de nas veient Harold Lloyd penjant de l’agulla del rellotge
a L’home mosca, quan a Buster Keaton li cau una casa a sobre
a L’heroi del riu o amb l’escena de Charles Chaplin atrapat
dins la gàbia d’un lleó a El circ (sobretot si els expliqueu
que el lleó en qüestió és real, i no efectes especials).
Moltes d’aquestes pel·lícules juguen amb
la lògica, fent servir la posició de la càmera per sorprendre. Si la càmera no ho pot
veure, els espectadors tampoc. Aquesta mena de bromes desafien la percepció
visual dels nens. Se’ls ensenya a qüestionar el que tenen davant
dels ulls. També permeten intuir la feina que hi ha darrere d’una
pel·lícula, i algunes escenes es poden complementar mirant el seu making
of per poder destapar així el truc (per exemple, l’escena de
patinatge de Charles Chaplin a Temps moderns ).
Aquests clàssics desperten la imaginació
dels nens com no ho fan les pel·lícules modernes
Actualment hi ha autors que reivindiquen
els beneficis que té per als nens el cinema mut, com per exemple el crític Ray
Burr, que al seu llibre The best old movies for families argumenta
que aquests clàssics “desperten la imaginació dels nens com no ho fan les
pel·lícules modernes” i fan que els petits espectadors “tinguin una actitud
molt més activa, ja que han de descodificar la història i reforcen la seva
capacitat perceptiva”.
“No els ensenyen a llegir imatges a
l’escola. N’aprenen de manera natural i autodidacta”, explica Esteve Riambau,
director de la Filmoteca de Catalunya, que projecta regularment pel·lícules de
cinema mut en la seva programació familiar. “De vegades entro a les sessions a
fer un cop d’ull al públic i riuen tots, petits i grans. És un
llenguatge universal”, conclou tot assenyalant que l’experiència de
veure aquests films al cinema és un descans del bombardeig audiovisual actual.
“La impregnació sensorial de la sala fosca, amb l’acompanyament musical, és una
experiència diferent”.
No tingueu por del blanc i negre, el
cinema mut pot resultar una experiència familiar divertida que estimula la
imaginació i la creativitat, i acostuma les criatures a un ritme
diferent del cinema actual. En última instància, pot ser una porta d’entrada al
cinema clàssic, que tant costa d’introduir més tard.
Per a totes les edats
Una bona idea és començar per films més senzills, com
ara Llibertat o Grans negocis de Laurel i
Hardy, i quan es fan grans introduir films més complexos, com El
maquinista de La General de Buster Keaton. Hi ha pel·lícules que es
poden gaudir en tots dos períodes. És el cas de Temps moderns:
quan són petits riuen amb les cares de Charles Chaplin quan la màquina el fa
menjar a tota velocitat. Però quan es fan grans s’adonen de l’actitud dels
amos, que només estan preocupats per la màquina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada