Els adolescents prenen
la paraula a la Biennal del Pensament
Victòria Oliveres
25/10/2018
Serà difícil tornar a dir que els adolescents estan
desconnectats d’allò que passa al seu voltant després dels intensos debats amb
estudiants de secundària que van tenir lloc la setmana passada al Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Aquestes sessions, organitzades en
el marc de la Biennal de Pensament, van convidar a alumnes d’ESO i Batxillerat
a dialogar amb grans pensadors, com l’antropòloga Rita Segato,
l’arquitecta Marina Tabassum i el matemàtic Marcus du
Sautoy.
La gran participació del públic
va fer fugir ben lluny el tòpic de l’adolescent desinteressat. “Aquests debats
ens estan mostrant que els joves estan preocupats pel món que els envolta, que
són capaços de pensar de manera crítica sobre allò que els afecta i de
participar en debats de gran format fent aportacions molt interessants i ben
articulades”, diu Elisabet Goula, coordinadora de debats i conferències del
CCCB.
Les trobades –gratuïtes però amb
aforament limitat– volien donar l’oportunitat als joves d’apropar-se a alguns
dels debats clau de la societat i de parlar-ne amb grans referents del
pensament contemporani. En les 5 sessions organitzades en el marc de la Biennal
del Pensament van participar uns 1.100 alumnes. La coordinadora explica que
“els temes tractats són qüestions que afecten directament als joves”, com ara
el gènere, la diversitat, el racisme i la violència.
En la sessió de divendres, un cara a cara amb
l’escriptor francès amb arrels algerianes Sabri Louatah, el debat
va començar a través de la seva trilogia Los salvajes però els
adolescents van acabar parlant de tota mena d’injustícies socials. La Momna
Ali, estudiant de 1r de Batxillerat de Ripollet i participant d’aquest diàleg,
va valorar que l’autor hagués compartit la seva experiència de discriminació.
“M’ha agradat el Sabri per la seva actitud, per com s’ha mostrat durant
l’entrevista, ho ha fet més provocatiu”, deia la Momna.
Al Martí, estudiant de 4t d’ESO
de Barcelona i també present en el debat, li va agradar molt haver pogut donar
la seva opinió i compartir-la amb altres adolescents. Al seu company Damià li
hauria agradat poder tenir fins i tot més temps per a fer i respondre preguntes
i espera repetir sortides escolars com aquesta.
Per a l’Elisabet Goula, el
resultat d’aquest projecte és molt positiu. “Estem encara sorpresos del nivell
de participació dels estudiants, tant en termes de la intensitat de les seves
intervencions com de la seva qualitat”. En comparació amb les conferències pel
públic general, creu que “aquests debats són molt intensos” perquè “els joves
fan preguntes directes, sense filtres i sense la restricció del políticament
correcte que a vegades tenim els adults. Manifesten obertament allò que els
molesta, que no entenen o que estan en desacord”.
Apropar els joves als espais culturals
Un altre dels objectius
d’aquestes trobades, diu Goula, és “trencar les barreres que encara existeixen
entre el món de l’educació i el de la cultura”. Obren les portes d’un espai com
el CCCB als adolescents perquè coneguin el lloc i se’l facin seu perquè així
“els estudiants d’avui podran ser persones que participin activament en la vida
cultural de la ciutat en el futur”, afegeix.
No és la primera vegada que organitzen
aquest tipus de trobades, però des d’aquest any s’han convertit en un dels
eixos prioritaris del programa educatiu i de debats del CCCB i s’han
intensificat el nombre de sessions. Seguint l’esperit socràtic de corrompre la
joventut – una edat de la vida farcida de dubtes, inseguretats i incerteses,
però també d’energia i curiositat pel món – intenten formar adults crítics i
ciutadans més lliures.
La coordinadora dels debats
explica que el resultat de les sessions d’enguany els encoratja a seguir amb el
projecte i fer-lo extensiu a més joves. També els anima l’interès dels mestres,
que troben en aquestes propostes un complement del treball a l’aula. “Permet
als estudiants passar d’un nivell més abstracte a un de més concret, a l’hora
que es troben cara a cara amb algú que els interpel·la directament sobre
aquestes qüestions”, explica Goula.
Font:
El
Diari de l’Educació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada