Els joves són un públic sincer, no es deixa enganyar, és molt agraït”. La novel·lista i guionista Laia Aguilar resumeix així la seva experiència amb Wolfgang, la novel·la amb què l’any passat va guanyar el premi Carlemany, que edita Columna. I la guanyadora de la present edició amb Rut sense hac, Muriel Villanueva, hi afegeix: “Els nostres llibres plantegen temes molt actuals que afavoreixen que els alumnes en parlin a les escoles i en facin debats a l’aula”.
Les dues autores afirmen que els seus llibres són ben rebuts pels adolescents perquè se surten de les lectures obligatòries i toquen temes que els són pròxims. Però no són novel·les només per a joves, cobreixen un ampli espectre de lectors i això, en anglès, ja té etiqueta: literatura crossover.
Però quins són aquests temes? Aguilar explica que Wolfgang és un nen superdotat que va crear a partir de la història d’un nano que quan treia un 9,5 s’enfadava, “es donava cops contra la paret perquè no havia tret un 10. No podia suportar no haver tret la nota màxima”. Villanueva, de la seva banda, fa protagonista una noia, la Rut sense hac, que de molt petita pateix un càncer i li han d’extirpar un ronyó.
Totes dues històries han tingut processos molt diferents. En el cas de Wolfgang, “parteixo d’una idea abstracta –diu l’autora– i construeixo una història d’un nen superdotat d’11 anys, amb un coeficient de 152, amb totes les seves dèries, també decideixo que la mare es mori de seguida, al començament de la història, i que ell hagi d’anar a viure amb un pare que és una persona del tot desconeguda... I prou, que ja estic explicant més del compte”. En canvi, en el cas de Rut sense hac, “jo no he inventat tant –aclareix Villanueva–. Una amiga meva, una mica més gran que jo, m’explica que li falta un ronyó i m’adono que explicar-ho li és un tràngol. Llavors passo a convertir-ho en novel·la i que ho expliqui una protagonista adolescent, no una dona de l’edat de la meva amiga”.
Les dues coincideixen a dir que, tot i que són històries protagonitzades per adolescents i que tenen bona acceptació en aquesta franja d’edat, aquests llibres estan fets per a totes les edats. “Tots hem estat adolescents –reflexiona Villanueva–, per tant hi podem empatitzar encara que ja no ho siguem”. A més, i aquí hi coincideixen les dues, les situacions que viuen els seus protagonistes “les podem viure a qualsevol edat”.
Per parlar dels nens superdotats o dels càncers infantils, totes dues s’han documentat profusament. Aguilar es va assessorar amb una psicòloga de nens superdotats, perquè “tot i que és un personatge extrem, havia de ser versemblant”. En el cas de Villanueva, a més, s’ha servit del testimoni de Ros Perea per modelar el personatge de Rut Parera, de manera que la part inventada també l’ha consensuada “amb ella perquè fos més creïble”, explica. Villanueva i Perea donen la meitat dels diners del premi i dels drets d’autor a l’SJD Pediatric Cancer Center Barcelona.
Premis com el Carlemany o com l’Atrapallibres, en què participen canalla i adolescents llegint i triant quins seran els guanyadors, han donat molta visibilitat a aquests llibres, “encara que només siguin finalistes i no s’enduguin el premi”, aclareix Aguilar. Això afavoreix que les dues autores visitin moltes escoles i tinguin trobades amb grups escolars que han llegit i els comenten els seus llibres. “Aquí he plorat, aquí li hauria donat una bufetada al Wolfgang”, diu Aguilar que li diuen els joves que han llegit la novel·la.
Com que Rut sense hac tot just acaba de sortir, encara no ha fet aquest recorregut entre els lectors juvenils, però l’autora sí que recorda una experiència similar amb un llibre anterior, Duna, també una història d’adolescents amb la transsexualitat de rerefons. “Aquests temes generen empatia perquè els adolescents tenen amics com aquestes Ruts o aquestes Dunes i el llibre serveix d’educació emocional”, conclou Villanueva.
Totes dues han estat professores de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i ja treballen en nous projectes crossover –potser hi haurà un Wolfgang II i Villanueva treu nova novel·la a la tardor– perquè consideren que aquests llibres “ajuden a fomentar la lectura i que a aquesta edat és important enganxar-los en aquest hàbit”. Amb un punt de vergonya, Aguilar recorda el dia que en una escola on va anar a fer una xerrada els nens la van rebre brandant els llibres i corejant: “Wolf-gang, Wolf-gang!”.
Els llibres ‘crossover’ són ben rebuts pels adolescents “perquè toquen temes que els són pròxims” Per parlar dels nens superdotats o dels càncers infantils, les autores s’han documentat a fons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada