03/03/2018 Benvolgut
Merlí
Ai Merlí, Merlí, la
teva mort ens ha deixat una mica orfes. Has sigut un personatge de sèrie
excel·lent. Una sèrie amb una posada en escena molt bona, unes interpretacions
magnífiques, uns moments inoblidables, una direcció ben portada... i un final
extraordinari, sobretot si pensem que la mort és l’última gran lliçó que ens
donen els nostres grans i tu, que sempre has volgut ser un referent, ho has
sigut fins a la seqüència final.
Errors? I tant! Per
exemple, una bona part de raó hi havia en la crítica que t’han fet provinent
del món feminista, personatges femenins a l’ombra dels masculins, tot i que els
guions van corregir aquest problema, sobretot a la tercera etapa. Immigració?
Ni una lleugera ombra quan en bona part dels instituts la diversitat d’orígens
i de llengües és d’una evidència enriquidora. Molts embolics sexuals. Els
adults també semblaven adolescents. Bé el tractament de l’homosexualitat, i
pots descansar tranquil, que el teu fill i el teu deixeble predilecte fan molt
bona parella. Tu eres un depredador de magnitud considerable, la qual cosa vol
dir que eres un immadur i a la teva edat costa d’entendre-ho, tot i que la teva
simpatia i els dots de seductor i manipulador -ens feies pensar en el Keating
dels poetes morts- feien que t’ho perdonéssim tot. O gairebé.
Ara bé, nosaltres,
gats vells en l’ofici d’educar, però encara aprenents de tot, no t’hem vist mai
com un referent escolar i no sé si et voldríem com a company de claustre. No
podem jutjar gaire el teu paper dins l’aula, de fet sempre feies servir la
mateixa manera d’adreçar-te als teus Peripatètics. I no gaire bon company. Més
ben dit, un company al fons de tot del qual hi niava sempre voler ser el més
enrotllat i trempat del ramat. I perdona la triple rima.
Però si aixequessis el cap i veiessis com ha acabat la
teva colla! Després de set anys ningú ha qüestionat el sistema i els dos
deixebles predilectes han seguit les teves consignes al peu de la lletra. Un,
el que no volia sortir de casa, ara és un aventurer, com tu vas profetitzar, i
l’altre, en Pol, comença la seva primera classe de filosofia amb les teves
paraules. Merlins en miniatura, i aquest no ens sembla un objectiu gaire
lloable, perquè el que cal és ajudar a construir persones que continuïn
estimant els seus mestres, sobretot perquè els saben qüestionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada