Emporteu-vos música i canteu”
Filòloga,
periodista de viatges i mare del Ricard, la Marta i la Sara, de 19, 18 i 14
anys. Autora amb Marc Ripol de ‘¿Cuánto falta? Viajar en coche con niños por
Europa’ (ed. Alhena Media), amb 20 propostes de viatges familiars sobre rodes
Aquest estiu anirem una setmana en cotxe per la Provença.
Volem coincidir amb la temporada de la floració de la lavanda. Passarem per
poblets petits com Sault o Valensole, per Ais de Provença, per les gorges del
Verdon, ens remullarem al parc nacional de les Calanques i visitarem Marsella.
A més, repetirem un viatge que vam fer fa uns anys i que ens va agradar molt.
Quin va ser?
Recórrer la costa de Turquia en una goleta. Hem decidit
repetir-ho perquè la petita gairebé no ho recorda.
Apunta alguns consells per viatjar en cotxe amb nens.
No fer trajectes gaire llargs. Emporteu-vos música al gust
de tothom, amb cançons per cantar dins del cotxe. Podeu pensar jocs de
paraules. Tenir coses per picar i aigua. Anar al lavabo cada cop que ens
aturem. Intentar que els nens dormin una mica al cotxe.
Un error que hàgiu comès?
L’error principal és voler fer massa quilòmetres de cop per
intentar arribar abans al destí. És millor prendre’s el viatge amb calma, fer
tantes parades com calgui. Per viatjar cal temps.
Els més reticents a viatjar amb els pares són els
adolescents.
Un bon consell per viatjar amb ells és que portin la seva
música. La que els agradi a ells.
Uf, en alguns casos pot ser dur.
La part positiva de viatjar amb adolescents és que els pots
anar explicant moltes coses dels llocs per on passeu i comentar aspectes
culturals. I una cosa força útil és que tenen una capacitat per dormir
important!
Viatjaves amb els pares?
Amb ells no anàvem per Europa. El meu pare era d’un poblet
del Maestrat. Per arribar-hi havíem de viatjar quatre o cinc hores en cotxe.
Teníem un Seat 124 Sport de color groc, amb mig sostre negre que cridava molt
l’atenció.
Quants hi viatjàveu, al 124?
Érem quatre germans i sempre n’hi havia algun que es
marejava. Paràvem
sovint per collir romaní. No sé per
què però creien que anava bé per al mareig. I també recordo que cantàvem molt.
Què et deien llavors els pares que tu dius ara als fills?
Que no podíem llegir al cotxe, perquè ens marejàvem. Ara
demano el mateix als fills i també que no facin servir el mòbil al cotxe. Els
viatges en grup són per compartir-ho tot.
En què consisteix fer de mare?
A tenir cura d’algú i ensenyar-li a ser autònom i
responsable.
Què et resulta difícil?
No deixar-me influir per les pors i no caure en la
sobreprotecció.
Explica’m alguna situació recent que t’hagi fet pensar.
Tenen un sentit de la justícia molt fi. Quan trobem músics
al carrer jo acostumo a donar diners als que m’agraden. Em diuen que és injust
i que em moc per motius estètics i no morals. I tenen raó.
¿Proposa’m una ruta per fer aquest estiu?
De totes les rutes del llibre m’encantaria fer la de Suècia
i marxar amb els nens cap a Estocolm, visitar la casa de la Pippi Langstrump,
pujar a veure l’aurora boreal i passar uns dies sense fer res a l’illa de
Gotland.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada