10 arguments perquè les criatures aprenguin a ser filòsofs
Segons el professor i escriptor Jordi Nomen
Perquè no els
enganyin. Vivim en una societat de la informació, i els infants han de saber
entendre que l’argument que els dona la gent pot ser real o no.
Perquè la filosofia
pràctica aporta lucidesa: no sempre surt tot bé, però han de saber viure el
fracàs com un aprenentatge.
Per assaborir el món.
La filosofia va al fons de les qüestions, n’ensenya la complexitat, i just això
és el que enriqueix la vida, perquè les criatures no es quedin només amb la
superficialitat.
Per preparar-los per
saber ser ciutadans. No ho seran quan tinguin 18 anys i puguin votar, sinó que
ho són des que són petits. Denunciar el que no està bé o intentar que no et
venguin un discurs fals forma part de la ciutadania.
Per aprendre a
relacionar-se amb els altres. La pràctica de la filosofia és el diàleg, quan es
poden intercanviar punts de vista que generen actituds democràtiques perquè
s’accepta la diversitat.
Per arribar a
decisions comunes cal negociar.
Per ser creatius. La
filosofia es preocupa per trobar solucions davant dels problemes. Per tant, és
un exercici de creativitat.
Per construir una
escala de valors pròpia, perquè distingeixin què és important i què no segons
el seu criteri. Hauran de compartir la societat amb altres persones que tenen
altres valors.
Per rebutjar la
violència. La paraula s’entronitza com a forma de comprensió entre les
persones. La filosofia sempre ha volgut instaurar el diàleg, un diàleg que
eviti haver de recórrer al poder i a la imposició.
Per ser crítics i
autocrítics. Perquè no es conformin amb el que es veu, per buscar les
fortaleses i les febleses de tot el que els envolta. La filosofia ajuda a viure
i també a morir bé. La mort és un procés natural de la vida i això posa de
manifest que cal aprofitar-la molt per no haver-nos de penedir de res quan
arribi el moment de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada