Entrevistes
ENTREVISTA a Manel Güell: “S’estan fent coses en educació emocional, però se’n podrien fer moltes més”
Publicat el
Dijous, 23 Febrer 2017 10:34
El vilafranquí Manel Güell ha
publicat el seu darrer llibre Emociones en serie. De la inteligencia
emocional a la inteligencia ética a l’Editorial Comanegra de Barcelona. Es
tracta d’un assaig on l’autor proposa un diàleg entre la psicologia i la
filosofia. Güell és formador, coach d'equips i professor associat a la
Universitat de Barcelona (UB). Treballa com a professional autònom dissenyant i
impartint cursos de formació a l'administració pública, empreses i en els
àmbits educatius, de sanitat i serveis socials.
Ha publicat diversos llibres: ¿Tengo
inteligencia emocional?, Desconeix-te tu mateix: programa d'alfabetització
emocional, ¿Per què he dit blanc si volia dir negre? Tècniques assertives per
al professorat i els formadors; El món des de Nova Zelanda. Tècniques
creatives per al professorat, El arte y la belleza. Para entender el arte a
través del diálogo filosófico, i diversos programes educatius de
filosofia, psicologia i ètica a les editorials Teide i Octaedro. En
l'àmbit local ha publicat una història del teatre vilafranquí, una monografia
sobre l'autor teatral Eduard Vidal i Valenciano i una història de la
Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès.
Quina és la tesi del llibre?
La tesi del llibre és que darrere
de tot valor ètic la llibertat, la solidaritat, la honestedat, la dignitat,
etc., hi ha una emoció que el sustenta. Nosaltres tenim emocions i aprenem a
regular-les, i d’això en diem intel·ligència emocional. Les emocions són
pròpies dels mamífers però, hi ha una emoció social que és pròpia dels humans:
la vergonya.
Aquesta emoció és la base de
l’honestetat i de la sinceritat. De fet en català ja ho diem: una persona que
enganya algú és un pocavergonya o un desvergonyit.
Com s’aprèn a regular les emocions?
Hi ha dos tipus d’emocions: les
primàries, que són les que tenim com a animals, que són sis, i les secundàries.
L’alegria és una emoció primària. D’aquesta prové la simpatia, que és social,
humana. Per exemple, em cau bé una persona, m’alegra quan la veig i em preocupo
per ella. Tenir cura pels altres és un valor ètic que també en diem solidaritat
o generositat...
Aleshores hi hauria d’haver més solidaritat al món.
N’hi ha molta. Els mamífers es
preocupen només del seu clan, en canvi, els humans tenim la capacitat d’ampliar
el cercle i preocupar-nos, fins i tot, de persones que no coneixem. El problema
és que els mitjans de comunicació acostumen a parlar més de la gent que
és insolidària, corrupta. En canvi, tota la gent que està en ONG, les persones
que s’ocupen dels seus pares, les que se’n van a Grècia a ajudar els refugiats,
les campanyes de Verkami, etc., són exemples de solidaritat. Una
societat amb valors i ben educada és més solidària que una que no està educada
en valors.
I aquest tipus de valors s’ensenya a les escoles?
Els nens i nenes aprenen tant
a regular les emocions, com quins són els valors importants. Primer, a través
de la família, després a l’escola, a través dels diaris, les sèries de
televisió, les pel·lícules, etc.
Què podem fer per millorar-ho?
El millor seria incrementar la
presència al món educatiu de temes relacionats amb l’educació dels valors i les
emocions. A Primària hi ha bastanta educació transversal en valors. A
Secundària només hi ha una assignatura: educació per la ciutadania, i a primer
de Batxillerat una mica de filosofia. S’estan fent moltes coses en
educació emocional, però se’n podrien fer moltes més. Encara hi ha molta feina
a fer.
Per què va decidir relacionar les emocions i els valors
amb les sèries de televisió?
Per a fer-lo més amè i divulgatiu.
Relaciono les emocions bàsiques amb els valors ètics i les conductes dels
personatges de les sèries. Per exemple, si parlo de la dignitat i el respecte,
parlo d’Outlander, una història en la qual hi ha una lluita entre Escòcia i Anglaterra;
quan parlo de la ira ho faig a través de Homeland, en la qual la ràbia de les
situacions entre l’Iraq i els Estats Units provoca el concepte de la justícia.
A Juego de tronos, parlo de la por al que hi haurà a l’altra banda del gran
mur, una emoció bàsica per la lluita per la llibertat que duen a terme les
famílies.
Quin és el públic objectiu del llibre?
Intento fer un diàleg entre la
psicologia i la filosofia per a un públic general, interessat en aquests temes,
que tingui ganes de pensar sobre ell mateix i que li pugui ajudar a entendre la
seva pròpia vida. A diferència dels llibres d'autoajuda, totes les
referències que hi surten estan citades. Per exemple, cito filòsofs com
Aristòtil o Hume; a grans neuròlegs com Damasio, Salomon, etc., i a
tots els grans teòrics, perquè es vegi que totes les meves afirmacions tenen
una fonamentació teòrica certa, tant des del món de la filosofia, com des del
món de la psicologia com de la neurologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada