13 de juny 2016

BRU ROVIRA ('SOLO PIDO UN POCO DE BELLEZA')

Els veïns invisibles del Barri Gòtic

DIUMENGE, 12 DE JUNY DEL 2016 - 22:29 CEST




A Bru Rovira li van trucar un dia des del centre de serveis socials del Gòtic: tenint en compte la seva experiència com a reporter a l’Àfrica, potser li interessaria conèixer un italià, Vittorio, que s’havia encallat a Barcelona amb una mà al davant i l’altra al darrere. Ho va fer, i va acabar convertint-se en contertuli habitual del grup de personatges –un exreclús, un marroquí a qui apunyala l’amant i acaba sortint als papers com a suposat agressor, un exlegionari desorientat que es revela com un maltractador…– que es reunien cada divendres per compartir històries i abstinències.

Quan gairebé tots ells han mort, Rovira publica les seves aventures i desventures a Solo pido un poco de belleza (Ediciones B). Històries de mala vida, d’una gent tan invisibles que se’ls regateja el qualificatiu de veïns per entrar en la categoria de la marginalitat, de la població flotant, dels sense sostre, carn d’un imminent enterrament de beneficència. Tant, que els problemes de mobbing immobiliari no els pateixen ells, sinó les precàries pensions o els avis que els relloguen una habitació. «La vida de Vittorio és la més literària –diu Rovira–. Però he volgut fer literatura periodística, tots els personatges són els que són», afegeix.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada