Vincent Morisset
2011 BLA BLA BLA
És cert. BLA BLA no conté text més enllà dels títols que donen accés a cadascun dels seus capítols; ni text escrit ni text oral intel·ligible. Sí, i és cert també que el seu autor, el canadenc Vincent Morisset, va etiquetar la seva obra com a "pel·lícula per a ordinador" allunyant-la categòricament de les prestatgeries d’allò literari. Llavors, quins són els vents que apropen aquest poema interactiu sobre la comunicació humana als dominis de la LIJ digital? Doncs precisament això, el diàleg multimodal i participatiu que el seu creador genera amb la matèria primera amb la qual es construeix la literatura: la paraula, el llenguatge.
A través dels seus sis capítols - "les paraules", "la lliçó", "el naixement", "els dos", "el cor" i "la nit" - Morisset ens fa reflexionar progressivament sobre els diferents aspectes que configuren la capacitat expressiva humana, i ho fa saltant des de la més pura abstracció geomètrica fins a la interacció lírica amb els personatges suggerents que habiten la minimalista atmosfera de l'obra. Allà alimentarem el vocabulari de l’empàtic protagonista a força de caramels; experimentarem la complexitat de les seves emocions i la forma d'expressar-les; farem cantar sota la pluja als homenets que poblen els blanquinosos escenaris del poema; o tocarem les paraules per escoltar, com si es tracés de notes, com xoquen entre elles i es combinen ...
Tot aquest simbolisme gairebé sinestèsic amb el qual juga BLA BLA crea un univers on la interacció per part de l'usuari li permet indagar de manera conscient - i inconscient - pels secrets de la parla humana. El resultat és una de les poques obres electròniques propera a la LIJ, on el disseny interactiu és marcadament, i encertadament, líric, fet que suposa una aportació essencial dins d'un escenari literari digital sense obres que realment desafiïn les exigències interpretatives dels seus usuaris.
Però no és només l'arquitectura digital de l'obra la que aconsegueix submergir-nos en el món de Morisset: la barreja de tècniques artesanals com el modelatge gairebé "titellaire" del personatge principal, la utilització d'il·lustracions texturitzades que recorden els icònics personatges de Per quatre cantonades de no resde Jérôme Ruillier o la brillant utilització significativa del so i l'ambientació musical en cada un dels capítols arrodoneix una proposta estètica que converteix la navegació per l'obra en una experiència artística de difícil categorització. No resulta estrany, per tant, que Morisset i el seu equip creessin, a partir de l'obra web, una instal·lació física per a museu en la qual els espectadors ja no navegaven, sinó que passejaven físicament a través dels diferents capítols, ampliant encara més els horitzons d'experimentació i les vies de contemplació d'aquesta obra.
En definitiva, un text difícil d’etiquetar, però que sens dubte ens fa reflexionar de diferents maneres sobre aquesta meravella que ens permet expressar-nos i entendre'ns a nosaltres mateixos: el llenguatge. I què hi ha més literari que una obra lírica que reflexiona sobre la seva pròpia matèria primera!
