https://llavorsiarrels.wordpress.com/2020/07/06/contes-de-meravelles-i-transformar-els-contes-de-fades-compte/
29 de desembre 2022
14 de desembre 2022
12 de desembre 2022
Obrir les portes a la lectura: el repte perquè els llibres arribin a tothom
La Diputació de Tarragona impulsa el segon volum de la col·leció El Far destinada a persones amb dificultats lectores
https://www.social.cat/noticia/17906/facilment-leina-que-promou-lacces-a-la-informacio-dels-collectius-amb-dificultats-de-compr
08 de desembre 2022
22 de novembre 2022
http://grupbibliomedia.blogspot.com/2022/11/suport-necessari.html
I què passa als centres educatius de la resta del principat? Les escoles i instituts per gestionar el seu fons tenen l’ePèrgam. Fa anys que se sap que la seva capacitat té un límit i ara ja no admet més biblioteques. Un dels seus valors és que té el “Quins llibres”, una tria de llibres LIJ per infants i joves que proporciona la Biblioteca de Rosa Sensat. Què passaria si les aproximadament 2.500 biblioteques que disposen de l’ePèrgam no poden continuar gestionant els seus documents?
Recordem que tant el Consorci en el cas de les biblioteques escolars de Barcelona i abans el Departament d’Educació i el Ministerio de Educación amb un programa potent com el Puntedu van dotar i impulsar les biblioteques amb força recursos de diferent caire, però ara estem molt amoïnades, ja fa temps que no és així i
la decadència actual és palesa.
Què deu passar perquè tots aquells progressos, beneficis, formacions, estadístiques i estudis on es va veure clarament el benefici directe a l’alumnat no tingui continuïtat? Hi ha persones que han dedicat molts anys i esforços, complaguts només amb els resultats positius en els infants i joves. D’aquests responsables de biblioteca, n’hi ha que no la volen abandonar, però també n’hi ha que ja han tirat la tovallola. No ens mereix tota aquesta comunitat educativa unes explicacions? S’hi han dedicat moltes hores de formació en horari lectiu i fora, diners de les AFAS, molt voluntariat, etc. Ens mereixem saber cap on van les administracions respecte de les biblioteques escolars.
Se sent dir que actualment hi ha prioritats més urgents. Ep! No s’hi val, es fan inversions en algunes coses sense un valor tan important com el del foment real i estructural de la lectura i perquè tot el que s’inverteix en educació no cau en sac trencat. A més a més, hi ha biblioteques escolars que amb la col·laboració amb la biblioteca pública fan apropar llibres i lectures boníssimes per a la formació integral dels infants i joves que d’altra manera, per la seva situació familiar, social o d’entorn no tindrien cap més possibilitat, i d’això se’n diu compensació de desigualtats.
I ara, que en la nova llei d’educació es fa èmfasi sobre l’educació emocional, cal recordar que per portar-la a terme a les classes, les mestres i el professorat recorren amb bon criteri a un munt de contes, històries i llibres per conversar, compartint-los i posant-los a l’abast de tothom, infants, joves i famílies, perquè veuen que hi troben consol i referents; en definitiva, lectures que els fan sentir i pensar. Sovint es parla dels espais lectors, però volem fer una reflexió, aquí pensem que es perverteix o manipula el concepte de biblioteca escolar perquè el fet que hi hagi llibres a les aules, als passadissos o al menjador no substitueix una biblioteca, parlem de quina qualitat lectora estem parlant i qui la gestiona.
Podríem pensar que en aquests moments estan tots els països en la mateixa situació, és a dir, deixant caure les biblioteques amb l’excusa de les prioritats, internet i les pantalles i ans al contrari, pels estudis constatem que cada país, a la seva manera, continua actualitzant i dedicant-hi recursos. Us convidem a investigar tenint en compte la proximitat, per exemple, a l’Estat, Galicia, i a fora, Portugal o Andorra.
No només a BBM, també al COBDC i a les entitats que valoren les BBEE. I ens ajudeu a veure les possibilitats que poden haver-hi en aquests moments per tirar endavant? Estaria bé posar una fita, que no canviï cada 3 o 4 anys. Quan Bibliomèdia va anar a parlar al Parlament l’any 2016, tots els partits polítics hi estaven d’acord, i ara? I si heu decidit pel camí de l’abandó, digueu-ho clar. Potser hi ha un món millor que substitueixi a les biblioteques i no el veiem, valdrà la pena saber la idea que teniu i ens estalviarem hores de feina i tant desencís.
Barcelona tardor 2022 | Grup BIBLIOMÈDIA
Des de BIBLIOMÈDIA compartim
Cliqueu AQUÍ per SOS ABSYS
15 de novembre 2022
https://www.andreusotorra.com/cornabou/index.html?fbclid=IwAR3o-SOC-dG4uWGCD7yucrUFXjq2noRIuNBbqm08silljLjEevwcJ6Tmbhg
El dia a dia del sector de la literatura infantil i juvenil
Les notícies de «Cornabou» d'última hora publicades al canal de Twitter
14 de novembre 2022
02 de novembre 2022
https://www.academia.edu/9042001/La_import%C3%A0ncia_dels_contes?email_work_card=view-paper
La importancia dels contes.
Per què es importantexplicar contes als nostres infants.
Pep Sivilla Bosch
23 d’octubre 2022
22 d’octubre 2022
16 d’octubre 2022
01 d’octubre 2022
27 de setembre 2022
22 de setembre 2022
Compartim la història i les emocions llegint i dialogant
Mexique: el nom del vaixell al club de lectura infantil de la Biblioteca Central d’Igualada, a partir d’una proposta del Punt de Lectura DPS de Rosa Sensat
https://cat.grao.com/ca/producte/compartim-la-historia-i-les-emocions-gu46698925
Harari, Yuval Noah; Zaplana Ruiz , Ricard [Il·lustr.]; Estany, Imma [trad.]
IMPARABLES. Montena, 2022
Les imatges completen el text i a vegades l'amplien, la maquetació i la lletra perfectes. De tan en tan alguna pàgina de color, quan son fosques dificulten la lectura del text.
"Imparables" forma part d'una sèrie sobre el sentit que té l'home a la terra. El primer volum: sobre la Edat de Pedra. Els Sapiens i la seva dominació sobre les altres especies. El seu viatge des d'Àfrica fins Oceania i Sud Amèrica.
Per què l'home Sapiens domina la terra?: per que sap cooperar, per que sap inventar histories (corporativisme, religions, nacionalismes, advocats i polítics).
Evolucionisme, els petits canvis, la dependència de les espècies: el foc, la por, la invenció d'històries. Els recol·lectors, els primers agricultors.
Text que fa pensar, alhora molt revolucionari. L'home pot desaparèixer per que arrasa les altres espècies (Exemple d'Austràlia i Amèrica). Conscienciació.
Pàgina inicial: "Línea del tiempo de la historia" (el fons negre dificulta la lectura). Des de fa 6 milions d'anys a fa 15 mil anys.
Pàgina final: "Mapamundi de la historia".
17 de setembre 2022
https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibxavierbenguerel/ca/noticia/40a-edicio-de-la-setmana-del-llibre-en-catala_1203137
40a edició de la Setmana del Llibre en Català
Llibres. Del 9 al 18 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona. Biblioteques de Barcelona hi presentarà la nova temporada dels Clubs de lectura 2022-23.
Del 9 al 18 de setembre se celebra la quarantena edició La Setmana, un dels esdeveniments culturals més importants del món de la literatura catalana. El Moll de la Fusta de Barcelona es converteix durant deu dies en l’espai de trobada de la lectura, l’escriptura i l’edició. L’extensa programació de La Setmana inclou, entre d’altres, presentacions de llibres, xerrades, recitals, concerts, itineraris literaris per la ciutat i activitats infantils.
Enguany Biblioteques de Barcelona hi presentarà la nova temporada dels Clubs de lectura 2022-2023. L’esdeveniment se celebrarà el dissabte 10 de setembre, a les 19.30 h, a l’escenari principal de la fira. L’acte anirà a càrrec de Marta Carnicero i Inés Macpherson, conductores de clubs de lectura. També hi haurà la intervenció del gerent de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos. La presentació acabarà amb el concert de Vladivostok, el projecte poeticomusical d’Irene Fontdevila i Maria Cabrera.
A més a més, Biblioteques de Barcelona, conjuntament amb la XBM – Diputació de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, col·laborem en l’activitat infantil ‘El passaport de recomanacions‘. Una proposta lúdica que permetrà, als nens i nenes, visitar la fira fent un guia de lectura pròpia amb una selecció dels llibres que més els hi han agradat.
12 de setembre 2022
26 d’agost 2022
UNA PROPOSTA PER A TREBALLAR EL TEXT NARRATIU
https://www.academia.edu/40057529/UNA_PROPOSTA_PER_A_TREBALLAR_EL_TEXT_NARRATIU
27 de juliol 2022
29 de juny 2022
El darrer dia del curs l'escola regala un llibre a cadascun dels nens i nenes que han acabat la Primària i se'n van de l'Orlandai. Llibres que són novetats editorials, triats pensant en les seves preferències i característiques lectores. La tutora els escriu una dedicatòria preciosa, i els llibres es converteixen en un record que els acompanyarà per sempre
El darrer dia del curs l'escola regala un llibre a cadascun dels nens i nenes que han acabat la Primària i se'n van de l'Orlandai. Llibres que són novetats editorials, triats pensant en les seves preferències i característiques lectores. La tutora els escriu una dedicatòria preciosa, i els llibres es converteixen en un record que els acompanyarà per sempre
https://www.regio7.cat/societat/vida-social/2022/06/28/l-escola-sant-pere-monistrol-67732408.html
L’escola Sant Pere de Monistrol de Montserrat, Vedruna Sallent i el Pla del Puig de Sant Fruitós guanyen el Gust per la Lectura de Catalunya
27 de juny 2022
«Bruna Brown»: el llibre per a adolescents amb por i inseguretats sobre el seu futur
La novel·la de Marta Bellvehí parla de temes com la salut mental en adolescents, les relacions familiars id'amistat, el descobriment de la sexualitat, la
precarietat infantil i la violència masclista
La Marta
Bellvehí és il·lustradora i dissenyadora gràfica i també és autora de "Bruna Brown", una
novel·la amb matisos personals d'una noia adolescent introvertida i amb un munt
d'inseguretats.
El dia que ha de fer el primer examen de selectivitat, pateix un atac
de pànic provocat per la por a fracassar. Aquest fet la impulsa a
prendre una decisió que li capgira la vida: marxar a Anglaterra a
treballar.
A Birmingham hi viu algunes experiències doloroses, d'altres alliberadores. Una
novel·la que tracta la importància de la salut mental en l'adolescència,
les relacions interpersonals familiars i d'amistat, el descobriment de la
sexualitat, la precarietat infantil i la violència masclista en
les primeres relacions.
Tot i que l'autora s'ha inspirat en el viatge que ella mateixa va fer a
Birmingham, on va viure fa quasi 10 anys per anar a treballar d'au pair,
les experiències que viu la protagonista del llibre, la Bruna, són ben
diferents d'allò que ella va viure.
Un llibre recomanat per a joves i adolescents però també pels seus
pares i/o mares. Les experiències en aquestes etapes poden ser
intenses i un llibre com aquest pot ajudar-los a descobrir-se ells i elles
mateixes i a no sentir-se sols i incompresos.
Christian Inaraja: "Hauríem de ser com els nens"
Il·lustrador i pare de la Dora i el Màxim, de 16 i 13 anys. Entre altres, ha guanyat dos premis Junceda. Ara publica el conte La sort d’en Murfi (ed. Edebé), escrit per Pep Molist, una història sobre com la mala sort pot convertir-se en bona.
— Som éssers efímers. Ara hi som i ara ja no. Per tant, tots els drames, petits o grans, els encaixo amb resignació i tirant endavant, no cal que ens flagel·lem pel que fem malament. De fet, això ho he descobert dels fills.
Però els fills són els primers a fer un drama de tot.
— Els drames dels fills sovint són les notes o les baralles amb els amics, així que no n'hi ha per a tant. I els drames familiars són moments d'histèria col·lectiva que es desinflen de seguida, i tampoc n'hi ha per a tant. Ep, parlo dels petits drames. Els grans deuen ser més difícils de gestionar.
Al conte La sort d’en Murfi algunes coses que semblen dolentes acaben sent bones.
— Tot són oportunitats. Quan els fills eren petits, vaig tenir l'oportunitat de conèixer altres pares i mares que no hagués conegut mai només perquè eren pares de la mateixa classe. Ara que són adolescents, tinc l'oportunitat de conèixer nous barris qualsevol dissabte al matí que m'he de desplaçar a una ciutat perifèrica per dur el fill a un partit de bàsquet. M'assec a fer un cafè o una copa de vi en un bar on segurament no tornaré mai. Són oportunitats minses, però són oportunitats.
Per què els nens deixen de dibuixar i pintar?
— Ho deixen quan deixen de ser nens perquè, d'alguna manera, els ensenyem que el dibuix és una cosa seriosa, que requereix uns coneixements, una tècnica, un aprenentatge, i segurament no és així. Això és el que intento desaprendre com a il·lustrador. Cal tornar a gaudir com un nen del dibuix, sense pretensions, sense objectius concrets. Els hem d'explicar que l'activitat artística és per gaudir-ne i no per patir-la. Potser els adolescents deixen de banda el dibuix o la lectura, però mantenen alguns trets de la infantesa, com és la lògica radical, que en definitiva és l'obvietat.
Potser sí que els pares no veiem les coses òbvies.
— Els adults ens ofusquem amb teories, subterfugis, tabús i doctrines vàries que ens compliquen l'existència per no traçar un camí directe a les coses i els fets. Quan el dia abans d'un examen el meu fill em diu "Primer bereno, després quedo una estona amb els amics, després em dutxo i després de sopar ja estudiaré cinc minuts", té tota la raó del món. És més important quedar amb els amics o sopar que no aprendre's una equació que segurament mai més necessitarà. I amb tot això no vull dir que no cregui en l'aprenentatge, en el que no crec gaire és en el sistema educatiu.
Com definiries la mena de pare que ets?
— M'he passat tota la vida intentant recuperar la meva infantesa i sovint actuo com un nen. Així que intento aprendre dels fills tot el que puc. Em deixo portar per les seves idees o ocurrències. Molta gent pot pensar que en cada edat ens hem de comportar d'una manera, però penso que hauríem de ser com els nens: ingenus, sincers, directes i amb ganes de jugar.
I com es concreta, això?
— Si els fills m’ho demanen, soc el primer que puc deixar-ho tot per anar a passejar en bici o per posar-nos a muntar l’Scalextric. Per a mi, això també és més important que la feina.
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir 'La sort d'en Murfi' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents. Font; CRIAR.CAT
26 de juny 2022
http://www.eltemplodelasmilpuertas.com/catalogo-novedades/
Catálogo de novedades
EL TEMPLO DE LAS MIL PUERTAS
JUNIO JULIO
17 de juny 2022
https://www.rosasensat.org/wp-content/uploads/2022/06/la-granera.pdf
14 de juny 2022
11 de juny 2022
Per què es imprescindible una biblioteca escolar
Ahir van dir a Tv3 que a Salt tenen aules perquè els joves puguin estudiar, compartir, preparar els exàmens,... Tenen a la seva disposició ordenadors portàtils, un pedagog que els ajuda quan ho necessiten.
No es això una part de la biblioteca escolar?
També ara se’n parla de la necessitat o no de la Biblioteca Escolar. Sembla que internet, que les xarxes, ho poden substituir tot. Aquí els meus motius.
Una Biblioteca Escolar desenvolupa el projecte de l’escola:
Una escola que té en compte les dimensions afectives, dona confiança, permet l’intercanvi amb altres, afavoreix la imaginació..... Els ajuda a aprendre a organitzar-se, reapropiar-se del temps, aprendre a viure junts. Prefereix la creativitat.
Una escola que treballa o dona suport la comprensió de la lectura: la lectura en comú (per la correcció i per compartir), la lectura individual, la lectura compartida a casa.
Lectures que tenen en compte el nivell del lector (avaluació inicial) i la qualitat dels documents (text i imatge).
Una escola que sap crear el gust i el plaer de la lectura en la narrativa, formadora de la personalitat.
Narració i poesia: escoltar un poema diari, explicar sovint contes populars o literaris a totes les edats. Ens reflectim en la narració, aprenem a narrar-nos.
Aprenem a adquirir l’allunyament, aprenem a posar distància, adquirir consciència.
Donem constància a la creació literària i l’artística a totes les edats (amb text o amb imatges, ...fins el còmic).
Una lectura com a instrument d’aprenentatge: un tema ( que en sé, que vull saber, recullo dades, observo, que diuen els altres, elaboro o interpreto, trec conclusions, reviso i critico, exposo, dialogo).
Es vetlla també pel que fa als altres formats: atenció a la seguretat (d’on surt, on ho guardo, on soc i on vaig,..). Una noia del grup de Salt deia: - Aquí em costa més treure el mòbil!!
La privacitat (a qui li faig arribar, amb qui em comunico, quines dades personals dono,...).
Agrupar-se, compartir, ser crític, en fi, socialitzar-se ho permet la lectura i l’escriptura amb una adult que respongui als seus dubtes, en un lloc tranquil amb llibertat i recursos seleccionats i graduats: Això es el que fa l'escola amb BIBLIOTECA ESCOLAR
Subscriure's a:
Missatges (Atom)