Memòria 1 Escola d'estiu. Abadia de Montserrat.
Jornades Internacionals sobre Viure la Literatura: paraula, ritme i bones històries
El dimarts, 2 de juliol, a les 10h del matí, es va inaugurar la desena Escola d’estiu de Literatura Infantil i Juvenil (EE), a Montserrat. Va obrir l’acte Montserrat Fontarnau1, destacant el rigor acadèmic que s’exigeix, l’oferta cultural d’actualitat i l’intens treball de les organitzadores com les qualitats que fan que aquesta EE sigui especial i única. Seguidament, Carme Bernal va agrair l’assistència de Joan Masnou2, de Lluís Cerarols3 i de tots els assistents i va recordar que enguany se celebra la desena edició i que l’homenatjat d’enguany és el Pare Josep Massot. L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va donar la benvinguda als assistents. I, com és habitual, el Pare Massot va informar de les qüestions pràctiques de funcionament. Les sessions tindrien lloc a la sala de la façana del Monestir, alguns espectacles a la sala d’espectacles i es faria una visita al Museu.
1 Montserrat Fontarnau. Directora del Centre Internacional de Formació Contínua UVic-UCC
2 Joan Masnou Suriñach. Vicerector de Relacions Internacionals i Formació Contínua
3 Lluís Cerarols. Director dels serveis territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central
4 Llorenç Soldevila Balart. Professor emèrit de la UVic-UCC i especialista en Geografies literàries i Didàctica de la literatura de la Universitat de Vic.
5 Mia Güell. Professora de la Universitat de Vic. Investigadora del grup de recerca Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció de la UVic-UCC
6 Tzvetan Todorov (1939-2017). Lingüista, filòsof, historiador, professor i teòric literari búlgar. Frases al voltant de la literatura “A veces los escritores, y también los críticos y los profesores, olvidan que la gran vocación de la literatura es hacer sentido de nuestra vida, y la encierran en un ejercicio estéril, puramente formal"; “Si hoy me pregunto por qué amo la literatura, la respuesta que de forma espontánea me viene a la cabeza es: porque me ayuda a vivir”, dins La literatura en peligro.
7 Conte recollit per Saturnino Calleja (1930), tenia una editorial amb el seu nom.
Viure la literatura
La conferència inaugural va anar a càrrec de Llorenç Soldevila4, amb el títol “Viure la literatura”, presentat per Mia Güell5, destaca la seva especialitat en geografies literàries. És autor de llibres de text i publicacions diverses a Edicions La Magrana i a Proa. Les rutes literàries, que realitza amb els seus estudiants, interactua amb la literatura, la geografia, la història, l’art i la cultura.
Llorenç Soldevila ens diu que estima la literatura perquè l’ajuda a viure i ens cita un autor que per a ell és referent, Tzvetan Todorov6. També comparteix amb els assistents els llibres que utilitzava quan anava a l’escola (en va portar uns quants). Parla de les seves primeres lectures: La trompa mágica, de Vicente Miralles, Nobleza de un artesano7, del seu primer llibre, 20.000 leguas de viaje submarino, de Jules Verne, i La Vida i els fets de Justí Tant-se-val, novel·la original d'en Josep M. Folch i Torres. A més de la revista TBO, els còmics d’aventures i Hazañas bélicas, tenia llibres de la Biblioteca Pulga (El Parteneon, Vidas ejemplares, Mujeres celebres, Grandes Viajes). 2
La novel·la Oliver Twist, de Charles Dickens, li desperta la consciència dels seu amor pels llibres i també revistes com: Art i Esplai, Faig, revista literària i Fonts que es feien a Monistrol.
Després d’uns anys de moltes lectures, el 1978, any d’intervenció activa a la ciutat de Terrassa, publica el seu primer llibre Una Cleo i altres narracions, de Jeroni Zanné; a cura de Llorenç Soldevila. Segons Soldevila, la poètica de Zanné consisteix en una “recerca de la concentració i de la precisió, partint de la desconfiança en la inspiració i de la defensa de la cultura i de la tradició clàssica coma eines per al treball de bastir la seva poesia”.
A la Universitat és deixeble de Joaquim Molas, la influència del qual quedarà reflectida al llarg de la seva obra. La seva tesi doctoral versarà sobre La Nova Cançó (1958-1987), i la seva feina de culturització del país. Participa en la confecció dels materials escolars per a l’estudi de literatura catalana com Solc, amb textos comentats i Garba. També és autor de rutes literàries com de Josep Pla, Jacint Verdaguer, el Comte Arnau, Mercè Rodoreda, Baltasar Porcel, Miquel Marí i Pol, entre d’altres.
Alhora a publicat, dins la col·lecció Geografia literària, de l’Editorial Pòrtic, un recull de nou rutes literàries per comarques.
Finalment fa referència a la importància de l’obra El Cançoner popular català, recollit pel pare Massot, com a document rigorós i de gran vàlua per a la cultura literària del nostre país (Annex 1. Accés a l’obra del Cançoner popular català).
L’obra de Josep Massot i Muntaner
Seguidament, i com ja és tradició, es va visitar Biblioteca del Monestir, on s’havia instal·lat l’exposició “L’obra de Josep Massot i Muntaner8”, a càrrec de Carme Rubio. D’aquesta fantàstica exposició volem destacar l’extensió i qualitat de l’obra del pare Massot i els volums inèdits del Cançoner popular català, de ben segur, una obra de referència.
8 Josep Massot i Muntaner. Monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista, director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Una aproximació al retrat de Montserrat dins l’art
Després d’un breu descans, el comissari Bernat Puigdollers del Museu de Montserrat ens va fer una xerrada molt ben documentada sobre “Una aproximació al retrat de Montserrat dins l’art”. Vam poder comprovar, gràcies als documents gràfics que ens va mostrar el conferenciant i la seva clara i ben organitzada exposició que les primeres obres, les més antigues tenen una importància iconogràfica, més que geogràfica o paisatgística. És a finals 3
del segle XVIII que les obres reflecteixen el paisatge, les ermites i el santuari, i el Montserrat Romàntic i obres del segle XVIII i XIX.
Tot plegat, pretén documentar el paisatge i reflectir l’ànima humana. En són exemples:
Aquarel·les de Richard Col
Dibuixos documentalistes de Lluís Rigalt
Obres de Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Lola Anglada, Evarist Mora (cartellista i dissenyador), Rafel Estrany (cartellista, autor dels cartells del Funicular de l’Aeri de Montserrat, Junceda i els seus dibuixos humorístics).
L’any 1931 es van convocar diversos concursos de pintura en motiu de les festes jubilars i el 1947 en motiu d’un acte polític de reafirmació de la catalanitat, amb això es té unes obres que reflecteixen en moment.
Del Montserrat contemporani destaquen les obres de Subirats, que representen Montserrat com a símbol de catalanitat, la serralada, Sant Jordi i imatges de la Verge. Apareixen també imatges que reinterpreten el paisatge.
Tapies també representa en les seves obres Montserrat com a símbol de catalanitat, d’espiritualitat i de cultura.
* Finalitzada la xerrada vàrem tenir l’oportunitat de fer una visita al Museu de Montserrat, on en aquests moments hi ha, a part de les obres permanents, dues exposicions d’actualitat de dos artistes molt interessants, Jaume Plensa (Obra gràfica) i Jordi Alcaraz (Nits). Una expressió de l’atenció que el Museu de Montserrat presta a l’art contemporani. Molt recomanables.
Fem Escola d’Estiu... Cafè i conversa
Després de dinar tots els participants a l’EE ens vam trobar, com ja és tradició, per fer les presentacions. Aquesta vegada, un grup d’alumnes ens van sorprendre amb un joc per dinamitzar la participació dels assistents. Es tractava d’agafar una llaminadura d’un saquet i, segons el color, corresponia al començament d’una frase: Si jo fos un llibre, si jo fos un escriptor, si jo fos un il·lustrador, si jo fos un personatge, si jo fos un paisatge de Lij seria..., i explicar el perquè, a més de dir el nom i procedència. Tot un encert!!! 4
Quin embolic! Jugar i gaudir amb les paraules
La primera sessió de la tarda “Quin embolic! Jugar i gaudir amb les paraules”, a càrrec de Vanesa Amat, M. Carme Bernal, professores de la UVic-UCC i d’Isabel Muntañá, mestra de l’escola El Despujol.
Després de reconèixer la gran tasca dels compiladors Joan Amades, Mossèn Alcover, Jacint Verdaguer, Cels Gomis, Victor Català, Marià Aguiló, Milà i Fontanals, el mateix Josep Massot, que han recollit la saviesa popular a través de les manifestacions de la nostra cultura oral, van procedir a explicar diferents funcions de la paraula literària:
Invocació. Per fer marxar la por en temps de tempesta.
“Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”
Per fer riure. Dites, contes rimats que quan els diem en veu alta ens fan riure
“Una gallina xica, pica, camacurta i ballarica,...”
Ximpleria
“Els de Gandia, caguen cada dia”
“Què me’n dieu d’en Jep Ferre, que abans de casat, era solter”
Joc de paraules
“Que s’enyora la senyora...”
Volem quan volem, Miquel Àngel Llauger
Conte rimat
“El casament del llapis i la goma”, de Miquel Desclot
Van presentar el llibre Quin embolic!: poemes, contes i altres textos per llegir rient.
Les tres ponents són les compiladores dels textos que apareixen en aquest treball. Més de cent poemes, de temes molt variats com animals, gent, oficis, vida quotidiana, natura, aliments, univers, escola, jocs,...
Comenten la importància de cuidar la presentació d’aquest material literari als infants. De la transició entre un poema i un altre, cal buscar un element que cridi al silenci (instrument, so, etc.). Els elements no són per distreure, són per acompanyar la paraula.
Han fet una tria amb autors antics i actuals, pensant en oferir un ventall ampli on tothom s’hi pugui identificar. Proposen incorporar aquesta literatura a la vida de l’aula i des de ben petits. Han pretès oferir un repertori ben variat per posar tots els gèneres a l’abast de tothom. El coneixement de tots els gèneres facilitarà la lectura. També comenten la importància d’incorporar els inicis i els finals dels contes per tal d’afavorir la riquesa literària.
Les activitats didàctiques per a conèixer el poeta Miquel Martí i Pol
A continuació, Montse Caralt, directora de la Fundació Miquel Martí i Pol va oferir una descripció de propostes didàctiques per conèixer la vida i l’obra de Miquel Martí i Pol. 5
Després de fer un repàs per la història de la Fundació MMP i explicar-nos que recentment s’ha inaugurat la seu a la casa on va viure el poeta, va parlar de les diferents propostes educatives que ofereix aquesta fundació consistents en:
Rutes literàries
Tallers a l’aire lliure
L’Univers poètic de Miquel Martí Pol. És una aplicació per a tauletes mòbils i pissarres digitals que pretén apropar els infants a la poesia per mitjà de l’obra de Miquel Martí i Pol. L’aplicació està pensada per apropar els infants a la literatura amb l’ús d’il·lustracions atractives i dinàmiques i de jocs que estimulen l’experimentació poètica, la creativitat i la lectura.
Jornades MMP
Alhora comenta que han afegit en els estatuts de la fundació, entre altres, “creació de vincles afectius amb la llengua”.
A la web http://miquelmartiipol.cat/ trobarem un seguit d’activitats i recursos adreçats a tots els públics, com «Primavera», tracta d’un vídeo animat inspirat en el poema que trobem al recull El poble.
Espectacle: Com nos tornem
Finalitzades les ponències, va ser l’hora de l’espectacle. Aquesta vegada a càrrec de BubulinaTeatre, amb Jordi Lara (escriptor i dramaturg) i Gisela Figueras (actriu, comedianta i guionista). Un recital de poesia xarona, entre l’humor i l’homenatge a la poesia d’envelat, ens va fer passar una molt bona estona, interpretant a Isabel Castro, una perruquera d’origen murcià que en jubilar-se queda vídua i cau en una depressió. Recita alguns poemes d’envelat com “El plat de fusta” de Teodoro Baró, “Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico”, “Cal estimar” d’Apel·les Metres, “En un castel·lo perduto”…
*Com ja és tradició, els privilegiats i privilegiades que ens quedem a dormir a Montserrat, ens trobem després de sopar per fer una petita caminada i respectiva aturada per compartir contes, rondalles i llegendes que alguns companys i companyes tenen la generositat d’explicar enmig del silenci i la foscor de la nit.
Ruta literària: La poesia en el nucli històric de Montserrat: del temple als Degotalls passant per Sant Miquel
Dimecres, 3 de juliol, vam començar la jornada amb una Ruta literària, a càrrec de Ramon Pinyol i M. Àngels Verdaguer. El tema d’aquest itinerari és “La poesia en el nucli històric de 6
Montserrat: del temple als Degotalls passant per Sant Miquel”. Els textos, molt ben escollits, parlen dels tres elements bàsics que configuren la muntanya de Montserrat: el santuari, el paisatge i el símbol i en són autors i autores escriptors i escriptores catalanes ben coneguts.
Vam poder gaudir de la lectura de poemes i narracions de Jacint Verdaguer, Rosa Leveroni, Josep Pla, Salvador Espriu, Víctor Balaguer, Àngel Guimerà, Maria Antònia Salvà, Víctor Català, Ramon Llull, Josep M. de Segarra, Joana Raspall, Josep Anselm Clavé, Maria Aurèlia Capmany, Maur Maria Boix i Selva, Clementina Arderiu i Joan Maragall.
Donades les condicions meteorològiques, de calor extrema, els organitzadors van decidir escurçar el recorregut per tal de caminar sota l’ombra de les alzines i vam arribar, pel camí de Sant Miquel, vers la drecera, fins la cova de Fra Garí. Allà, a més de recordar la llegenda d’aquest personatge, vam llegir el poema que Joan Maragall li dedicà.
Celebració dels deu anys de l’Escola d’Estiu de Montserrat
A l’hora del cafè, es va fer la celebració dels 10 anys de l’EE, es van bufar les espelmes del pastís i un grup d’alumnes, anomenats “Montserratines” va obsequiar als assistents amb una auca que havien creat per l’ocasió (annex 2).
Hi participen el corrandista Josep Casadevall “Carolino” de Folgueroles i l'acordionista Guida Sellarès.
La corranda dins la literatura oral
El primer acte de la tarda tractava sobre “La corranda dins la literatura oral” a càrrec de Xevi Roviró, membre del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. Explica que les corrandes fan servir la lletra per cantar la dansa, per exemple les “patacades de Cadaqués”, és una corranda dansada. Les nyacres originals eren unes danses amb lletra. Les corrandes es van mantenir gràcies als gitanos búlgars.
Ara s’ha passat d’una dansa cantada a un cant. Les corrandes solen ser humorístiques i festives. Actualment la corranda ha agafat la forma de festa participativa amb concursos imitant els “berzolaes” del País Basc. A l’escola funciona molt bé, és un estil de comunicació lliure.
Hi ha diferents músiques de corrandes. A Folgueroles les corrandes d’en Carolino han mantingut viva la corranda. La corranda és una estrofa de 4 versos heptasíl·labs. Hi ha corrandes de diferents tipus i utilitat: de benvinguda, de crítica, de tema sexual, de capta (com les caramelles de Folgueroles), de tema polític, ... 7
Anaven intervenint la Guida Sellarès i en Carolino posant exemples clars del que s’anava exposant i demanant la participació dels assistents.
Narrar: comunicació d’alt voltatge
A continuació, un taller de narració oral. A càrrec de Jordina Biosca, actriu, formadora i directora del Festival En Veu Alta (narració i tradició oral). Per bo que sigui el discurs, el factor comunicació és essencial. Massa vegades el cos, l’espai i la pròpia veu no són considerats suficientment (o gens) com a elements imprescindibles de l’oratòria. Cal tenir-ne consciència. Cal que hi siguin si volem seduir qui ens escolta. Generar una espècie de punt G a les orelles.
Ens va seduir amb la seva capacitat comunicativa i ens va fer adonar que el cos, l’espai i la pròpia veu són els elements imprescindibles de l’oratòria, més enllà del text, i que cal ser-ne conscients.
Espectacle: Concert d’Amor i de Mort
A càrrec de l’actriu Jordina Biosca i el guitarrista David Garcia.
El primer pecat; l'aprenentatge i la vàlua de la pèrdua; l'amor patern portat al límit o la quotidianitat i la llei del temps són els eixos d'aquests relats i poemes alhora sublims i esfereïdors. Per intensos i colpidors alhora. Una èpica de la bellesa de la tragèdia amb petits tocs d'humor. Relats on l'amor i la mort conflueixen en un únic riu, amb tanta força i passió com la mateixa vida. Amb el suport d’uns autors impecables (Chesterton, Rodoreda, Lizano, Auden…) i la intensitat de les tradicions orals on queda absolutament al descobert allò més essencial de la vida.
Ens va sorprendre l’obertura de l’espectacle amb el poema “Las personas curvas”, de Jesús Lizano, que diu així:
Mi madre decía: a mí me gustan las personas rectas
A mí me gustan las personas curvas,
las ideas curvas,
los caminos curvos,
porque el mundo es curvo
y la tierra es curva
y el movimiento es curvo;
y me gustan las curvas
y los pechos curvos
y los culos curvos,
los sentimientos curvos;
la ebriedad: es curva;
las palabras curvas:
el amor es curvo; 8
¡el vientre es curvo!;
lo diverso es curvo.
A mí me gustan los mundos curvos;
el mar es curvo,
la risa es curva,
la alegría es curva,
el dolor es curvo;
las uvas: curvas;
las naranjas: curvas;
los labios: curvos;
y los sueños; curvos;
los paraísos, curvos
(no hay otros paraísos);
a mí me gusta la anarquía curva.
El día es curvo
y la noche es curva;
¡la aventura es curva!
Y no me gustan las personas rectas,
el mundo recto,
las ideas rectas;
a mí me gustan las manos curvas,
los poemas curvos,
las horas curvas:
¡contemplar es curvo!;
(en las que puedes contemplar las curvas
y conocer la tierra);
los instrumentos curvos,
no los cuchillos, no las leyes:
no me gustan las leyes porque son rectas,
no me gustan las cosas rectas;
los suspiros: curvos;
los besos: curvos;
las caricias: curvas.
Y la paciencia es curva.
El pan es curvo
y la metralla recta.
No me gustan las cosas rectas
ni la línea recta:
se pierden todas las líneas rectas;
no me gusta la muerte porque es recta,
es la cosa más recta, lo escondido
detrás de las cosas rectas;
ni los maestros rectos ni las maestras rectas:
a mí me gustan los maestros curvos,
las maestras curvas.
No los dioses rectos: ¡libérennos los dioses curvos de los dioses rectos!
El baño es curvo, la verdad es curva,
yo no resisto las verdades rectas.
Vivir es curvo, la poesía es curva,
el corazón es curvo.
A mí me gustan las personas curvas
y huyo, es la peste, de las personas rectas.
Tot plegat una lliçó magistral del poder de la paraula ben dita. 9
*Per acabar el dia, també, després de sopar la tradicional trobada i caminada per compartir, aquesta vegada cançons, les de sempre i alguna d’ara. Plegats vam repassar el cançoner de les vetllades entorn del foc de camp dels campaments d’estiu. Esgotat el repertori, vam anar a dormir tot pensant que per l’any vinent caldria refrescar les melodies i les lletres.
Jo, la metàfora i tantes altres coses... Per una lectura connectiva
A càrrec de Mariona Masgrau9, professora de Literatura Infantil de la Universitat de Girona.
9 Mariona.masgrau@udg.edu
Partim de la idea de literatura com a xarxa amb nodes de moltes menes: llegir consisteix a connectar textos de gèneres diversos entre ells però també amb altres arts. Així mateix, relacionar les nostres experiències artístiques amb les vivències ens permet aprofundir en cada text. En aquest taller, centrat sobretot en la poesia, es mostraran i es duran a terme propostes didàctiques que ajudin els alumnes a aprofundir en les metàfores, el jo poètic i la intertextualitat.
Va explicar la importància de llegir de forma connectada, interelacionada, amb profunditat i de forma implicada. Connectant lectures, referents culturals, exposicions, vivències etc.
Ens va proposar les següents activitats:
1. A partir d’un poema donat, pensar primer individualment i després compartir-ho en grup sobre el que et connecta amb la lectura d’aquest poema. Potser històries, records d’infantesa, amb la relació que té cadascú amb les coses velles, misteris, trobada furtiva, inesperada, etc.
2. Farcir poemes. Buscar l’intrús de 5 textos, de 5 llibres,... Totes les solucions són bones mentre estiguin justificades.
3. Repartir un poema a cada persona i fer agrupacions, sense saber l’autor. Comentar i compartir els criteris de classificació.
Segons Masgrau l’a,e,i,o,u de la lectura connectada és el següent:
A. Aprendre, avançar, admiració ambigüitat, ancoratge,... Posar en valor el que ens emociona a cada poema
E. Escoltar, experiència, emoció, espai, espontani, entusiasme, evocar, estranyament (la lectura ens ha de portar a zones d’estranyament que provoquen connexions noves). Fa referència a l’obra de Gianni Rodari, Gramàtica de la fantasia i Poemes dibuixats, de Miquel Marti i Pol
I. Interès, imaginació, intensitat, il·lusió, idea, imatge, interpretació, intertextualitat, ... 10
O. Originalitat, oníric, observació, objectiu, osmosi (ensenyar a llegir, no ensenyar lectures, segons Victor Sunyoll)
U. Únic, universal, usurpació (quedar-se amb allò que ens serveix del text)
La poesia es experiència pels infants, cadascú connecta amb la seva experiència personal.
Masgrau fa articles a Ara criatures, relacionats amb la literatura infantil com l’article Els llibres tranquils.
Espectacle La llegenda d’en Joan de Serrallonga
A càrrec de Daniel Regincós, Susanne Spendlin, Albert Bardolet, Núria Selva i Daniel Oliu, violoncel·listes de l’Escola de Música de Vic; Jordi Arqués i Marian Toril, actors de l’Institut del Teatre de Vic i professors del Batxillerat Escènic de Vic.
Aquest espectacle, fet a partir de textos de M. Carme Bernal i Mia Güell i música de Josep Baucells, recrea una llegenda clàssica de manera multidisciplinar, sota la direcció de Jordi Arqués i Daniel Oliu.
La llegenda i la seva adaptació és un recopilatori de moltes versions i té un lligam amb el territori molt potent. És un text per ser dit i escoltat. Hi podem descobrir referents ben coneguts com Joan Maragall, segons el qual Serrallonga és un heroi nacional, les cançons dels Esquirols i les idees dels romàntics.
La posada ens escena per l’ocasió va ser en format reduït, ja que l’obra està composta per uns 60 joves de l’Escola de Música de Vic, tocant el violoncel, alguns instruments de percussió i els actors de l’Escola de Teatre de Vic.
El valor d’aquesta experiència és que es tracta d’un treball multidisciplinar molt interessant, encara que complicat pel tema logístic, que apropa els joves als clàssics amb encert ja que el text de la llegenda és molt interdisciplinar. Pel que vam veure i per les explicacions dels promotors d’aquest projecte ens va quedar clar que l’experiència va ser profitosa i encertada per a tots els participants i públic que ho va poder presenciar.
Taula rodona Viure la literatura des de diferents perspectives artístiques
Tot seguit, i per acabar la sessió del matí, va tenir lloc la taula rodona amb M.Carme Bernal, Mia Güell, professores de la UVic-UCC, Jordi Arqués, actor, director de teatre i pedagog i Daniel Oliu, músic i professor de l’Escola de Música de Vic. 11
Les intervencions d’aquest acte van versar sobre l’experiència de la Llegenda d’en Joan de Serrallonga, com un exemple de com es possible viure la literatura des de diferents perspectives i a més aconseguir la implicació dels joves.
Acte d’homenatge a la figura i l’obra del Pare Josep Massot i Muntaner
A càrrec de Carme Rubio, professora de Literatura Infantil i Juvenil de la UVic-UCC, Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i Núria Mañé, editora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Van glosar l’obra de Josep Massot, la seva vida de treball, dedicació i compromís amb la cultura catalana. Núria Mañé va fer referència a la faceta de director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ho va fer en format llibre per anar explicant les diferents col·leccions i publicacions que ha promogut i promou.
Després de les valoracions va cloure l’acte el degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic i per acabar la foto de família com és tradició.
Assumpció Vila
Francina Bacardit
Juliol 2019 12
Annex 1. Accés a l’obra del Cançoner popular català 13 14 15 16 17
Annex 2. Auca de l’Escola d’Estiu a Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada