Com podem fer filosofia a l’escola?
El Grup IREF ens parla de les
experiències que tenen a veure amb les classes de filosofia a les escoles.
Partim de dos supòsits.
Un, que els infants i el jovent han d’aprendre a raonar. Dos, que el lloc idoni
per fer-ho és el centre docent (no només, és clar). Segurament els dos supòsits
es poden matisar, però no negar de bon començament. Si és així, la qüestió que
es planteja és: «Com podem fer-ho?».
Permeteu-nos que us fem alguns
suggeriments:
1. D’entrada, d’una
manera activa, apel·lant a la seva experiència personal. En lloc d’usar el
substantiu filosofia usarem el verb filosofar, a fi de donar a
entendre que posem els infants en acció, no en estat de contemplació passiva o
de buscar «els tres peus al gat», com de vegades pot semblar que fan alguns
filòsofs.
/2. Ajudant els estudiants
a fer el salt del pensament espontani al pensament reflexiu. El primer
sovint comporta l’acceptació passiva dels fets, dels judicis ràpids i de les
afirmacions no justificades. El pensament reflexiu, en canvi, implica
autonomia, sentit crític, raonabilitat, i això només s’aconsegueix mitjançant
el cultiu de certes habilitats:
▪ Objectivitat en l’anàlisi dels fets (sentit crític).
▪ Presa de consciència de les pròpies opinions i coratge
per anunciar-les (autonomia).
▪ Equilibri entre el que és racional i el que és sensible,
entre la lògica, la imaginació i el sentiment (raonabilitat).
3. Procurant que funcioni
una comunitat dialògica, és a dir, que pensin en grup, en
col·lectivitat, que comparteixin idees i opinions, que puguin defensar els
propis punts de vista davant d’altres parers. Aquesta exteriorització del
pensament és especialment potent, perquè:
▪ Propicia la capacitat de comunicació, de confrontació
pacífica, d’adonar-se que podem conviure sense tenir les mateixes opinions i
que el món és plural.
▪ Potencia el pas del pensament col·lectiu al pensament individual
i a la inversa. Es tracta d’una forma «natural» de pensar amb contradiccions,
amb marrades, amb autocorrecció.
4. Apuntant a una educació
holística que té en compte el cap (lògica, epistemologia, etc.), però també
el cor, i per tant les emocions, els sentiments, els desitjos. Perquè quasi
totes les nostres accions estan formades per aquestes dues matèries: raó i
passió. Hi ha molta teoria en certes respostes emocionals i molta emoció o
sentiment en certes decisions
«racionals».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada