Opinió
El llibre a Barcelona: cultura o empresa?
Laura Huerga
Barcelona. Dilluns, 26 de
juny de 2017
Aquest
article és una resposta al que Bernat Ruiz va publicar aquí a La Llança, on va parlar de la Mesura de govern impulsada per l’Ajuntament de
Barcelona. Tranquils que no cal que llegiu l’article ni la Mesura, només vull
apuntar quatre coses que em preocupen sobre una política que abans em
semblava innòcua i ara ja la veig perjudicial.
La primera contradicció
evident que hi veig. D'una banda hi podem llegir «Editem més que no
pas llegim», però de l'altra insisteix que hem de produir més, fer créixer
les empreses, i focalitza l'interès en el més gran esdeveniment del món
del llibre, Sant Jordi, com si ens fes cap falta. La mesura diu donar
suport als llibreters a través de miratges com el «Segell de llibreria de
referència», on no hi trobem apuntades moltes de les nostres llibreries de
referència –però això el text ho obvia.
Bàsicament, l’element
vehicular de la mesura és el següent: veure el sector del llibre com un conjunt
d’empreses que el que han de fer és vendre més. Es repeteix sense pietat:
exportació, innovació, tecnologia, facturació, lideratge, recerca,
globalització. I com a bola extra: realitat augmentada, predictibilitat de les
tendències. La literatura com a mercat.
L’element vehicular de la
mesura és veure el sector del llibre com un conjunt d’empreses que el que han
de fer és vendre més
No és trivial que, quan
parla dels reptes i problemàtiques més evidents i transversals del sector del
llibre (sic), vuit dels tretze punts tinguin a veure amb la transformació de
mercats i els canvis en la tecnologia, l’exportació i el món digital.
Només un dels tretze punts
té a veure amb la llengua catalana i parla de la seva consolidació a escala
global quan primer ens hauria de preocupar consolidar-la a escala local. La
llengua catalana, les seves problemàtiques i singularitats, són més aviat
absents en tot el text.
Només un dels tretze punts
té a veure amb la precarització del sector. On són els autònoms? On són les
condicions laborals? On és la defensa dels professionals que fan possible «fer
llibres»? Els correctors, els lectors de manuscrits i els dissenyadors ni
s’esmenten en tot el text.
Només un dels tretze punts
té a veure amb la llengua catalana i només un altre té a veure amb
la precarització del sector
Quan analitza les
llibreries ignora la pràctica il·legal de les vendes directes de mitjanes i
grans empreses a les AMPAs de les escoles i com això perjudica els llibreters.
Apunta que estan especialment afectades per la pirateria digital però afegeix
que «cal obrir nous projectes en àmbits tan diversos com la distribució, el
màrqueting, la comunicació i la diversificació lingüística que se sobreposin a
una visió tradicional del llibre». Pregunteu-ho als llibreters, però em sembla
que és tot just a l’inrevés.
S’esmenta el foment de la
lectura però només com a mitjà per a l’objectiu final: vendre més, crear
empreses més fortes. Fins i tot s’atreveix a «consolidar els programes de
divulgació literària existents a les escoles de comú acord amb editorials,
llibreries i autors…». Em poden explicar per què les empreses privades han de
tenir cap paper sobre el que es faci a les escoles? Quan parlàvem de la
comunicació entre Cultura i Ensenyament no ens referíem a això.
S’esmenta el foment de la
lectura però només com a mitjà per a l’objectiu final: vendre més, crear
empreses més fortes
El text està tan distanciat
de la realitat dels professionals que treballen en el sector perquè veu el món
editorial a través dels ulls de la gran empresa. No entén, ni es molesta a
intentar explicar, les diferents motivacions que podem tenir molts de nosaltres
per treballar en un sector precari i inestable. No hi ha cap element
integrador, cap apropament a la diferència, als projectes petits, als projectes
que ens importa el que fem i com ho fem, als artesanals, als autors que estan
començant, als traductors que tant reconeixen i que tan poc cobren.
En definitiva, la mesura de
l'Ajuntament no deixa entreveure cap interès per apropar-se al llibre com
a element per reduir les desigualtats i per els projectes i les persones que
s’interessen pels llibres des d’aquesta vessant.
Però amb informes com
aquest, les polítiques culturals que se’n deriven i les seves aplicacions de
pressupost, aquests projectes seran cada vegada més necessaris per tal que
puguem defensar una cultura de pensament crític, democràtica i accessible per a
tothom, al marge de vendre més llibres o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada