El Punt de Lectura

Institut-Escola Cosat i Llobera
http://eldofi.cat/

La Carme es jubila

Andreu Ausàs.

 23 juny 2016

La Carme és una professora que ens ha marcat molt. Per bé o per mal, ens va fer amarar de la seva manera particular de fer classe, molt propera a l’estil universitari. La vam tenir a dues assignatures tan diferents com “català” i “literatura universal” i diem diferents perquè a la primera hi havia quasi quaranta persones i a la segona amb prou feines es passava de la desena. Dinàmiques totalment diferents.

A “literatura universal” ens va acostar a la literatura a través del cinema i més enllà de tot el que vam poder aprendre d’obres universals i de moviments literaris, vam acabar repetint que “per culpa de la Carme, ja sabem com acaba qualsevol pel·lícula”. Algunes obres les llegíem, com Tristany i Isolda,Hamlet, Werther, Orgull i prejudici o La metamorfosi de Kafka i d’altres les miràvem, com Excàlibur,Madame Bovary, L.A. Confidencial, Màtrix, Vidas al límite o el Decameró de Passolini. Recordem, per exemple, que vam aprendre quina relació mantenia el recollit del pentinat de la dona amb el que podia estar a punt de passar.

Les seves classes, a més, combinaven l’explicació magistral amb la lectura de molts articles que ens aportaven alguns contrapunts diferents de l’explicat. Hi havia la voluntat que ens qüestionéssim tot el que apreníem. Ho vam fer, per exemple, debatent sobre diferents conceptes d’amor i de com les cançons llavors actuals els reflectien. Vam tenir l’oportunitat d’analitzar i d’ensenyar a la Carme el descarat masclisme que s’amaga darrere de gran part del reggaeton.

A més, no ens explicava el que li havien ensenyat quan era a la universitat sinó que llegíem molts articles relativament recents amb les últimes interpretacions d’estudis literaris, sociològics, filosòfics o d’historiadors de l’art. “Els últims estudis apunten…”, repetia. Tot per tal d’entendre, si és que es pot, què carai és la literatura. Aquesta, de fet, era l’única pregunta de l’examen final del curs.  A preguntes difícils, aproximacions relatives, variades, dialogades, multidisciplinàries. Reflexions en grup i debats posteriors. Aprenentatge constant.

A l’assignatura de català, amb 40 alumnes, la classe era més “convencional”, però una cosa que era d’agrair és que, tot i considerar-nos “bebès” i “nens” de vegades, ens tractava com a “joves” i buscava la discussió (o la participació) molt sovint. Les seves frases incendiàries eren l’espurna de les classes i donaven peu a enfrontaments (alguns de banals com per la cronologia de 2a Guerra Mundial). Vèiem que no es limitava a recitar l’assignatura sinó que preferia fer-hi reflexions i aportacions personals.

També a català, intentava tant com podia afavorir el treball en grup a l’hora de fer comentaris de text (“Car la beutat defall en el topant on hom s’enfila”) i aprofitar les noves tecnologies. Ara bé, res de mirar llibres digitals copiats a Internet i res de presentacions. “Els enginyers de Silicon Valley porten els fills a escoles sense ordinador”, avisava.

La tecnologia no la vam forçar, no va passar per davant del que apreníem, simplement la vam utilitzar quan ens podia fer servei. Un exemple paradigmàtic: la majoria dels exàmens els fèiem amb ordinadors i, fins i tot, amb mòbils perquè no es tractava de memoritzar informació sinó derelacionar conceptes, ampliar contingut, escollir què era el més rellevant de tot el que podies trobar i presentar-ho ben estructurat.

Amb l’eficàcia i singularitat de combinar i unificar ciència i llengua, la comprensió de la sintaxi es tornava més fàcil. “Això són matemàtiques”, deia, i ja no importava ser de ciències o de lletres, perquè formaven un tot. Una gran professora, sens dubte. Però la Carme mai ha estat només això.

Hi ha un moment, quan deixes l’escola, que t’adones que has estat un alumne més entre molts i prou, una xifra més entre els alumnes del Costa i Llobera, una cara més, una nota més. Però per a la Carme no som ni xifres, ni cares ni notes, som persones, i no puc pensar un sol moment en què no ens hagi tractat i valorat com a tals. Sempre disposada a donar un cop de mà i bons consells.

Carme, recordem que deies, mig disculpant-te, que a vegades donar-nos un tracte sensible et costava. Però el cert és que si era així, no es notava, perquè eres i ets una persona càlida amb qui es pot comptar.

Perquè ens exalta el nou i ens enamora el vell, com diria Foix, que sempre queda bé, volem moltes més Carmes a l’ensenyament i que la Carme pugui gaudir de la jubilació (amb moltes lectures de Gabriel Ferrater i Jesús Moncada a l’Alsina Graells, evidentment). Moltes gràcies per tot!