El Punt de Lectura

"fiLaLaETRA" a l'espai d'ARBAR, a La Vall de   Santa Creu. 

Marta Darder 

Per a la intervenció "fiLaLaETRA" a l'espai d'ARBAR, a La Vall de Santa Creu

fiLaLaETRA

Arquitectolingüìstica

Resoldre l'enigma. Jugo amb les lletres i l'arquitectura del sostre i la realitat del material que faré servir. Tot això, cada un dels elements que conformen aquesta realitat concreta amb què em trobo condicionen i formen la nova realitat que construeixo dins de l'espai del celler d'ARBAR per parlar del lloc concret on faig la instal·lació. Dues habitacions del segle XV on els sostres responen a les necessitats habilitats constructives específiques del moment, dos sostres diferents i típics catalans: volta de canó i voltes de quatre punts.

1. Fer notar la distorsió que hi ha entre pensament  - plantejament - realitat (conclusió A). Partint de la realitat específica: els sostres, l'arquitectura, coneixem el nom, les paraules que donem a aquesta realitat específica: volta de canó, voltes de quatre punts.

2. Llavors es planteja l'enigma entre realitat - paraules, semàntica i arqueolingüìstica (com sociolingúìstica); l'enigma com a joc de fer evident o contraposar la diversitat i alhora el convencionalisme, l'atzarosa correspondència (frívola, si es vol) entre realitat i paraules que "representen" que "donen nom" a aquesta realitat.

3. Per fer evident aquesta aleatorietat entre una realitat i altra, aquest atzar entre la fisicitat del sostre i els noms que donem a aquesta realitat jugo amb els elements i en com relacionara-los en espai temps per confrontar les dues realitats creades i

4. en creo una de nova (una fisicitat nova) en un mateix espai temps compartit i fent visible els dos llenguatges paral·lels.

5. Alhora la intenció de dur a terme aquest joc també es contrasta amb el topall de la realitat específica dels materials amb què faré les lletres i les característiques de l'arquitectura dels sostres. Partim d'una realitat específica > pensament > plantejament > realitat altra creada que s'ajusta com pot a la realitat preexistent. (conclusió B).

6. Sempre apostant per: - per-vertir: treure del camí allò que, aquells conceptes que se suposen inamobibles, fixes, inqüestionables que tothom creu que els entén; - jugar amb els límits: entre realitats / ficcions / creació, entre allò que se suposa "real", permanent intocable; - posar en evidència les convencions i la fragilitat d'allò que "creiem", allò que creiem o considerem fets i que ens allunyen de la inestabilitat que ens fa creure que vivim en un món estable, que no es mou, concret, quan en "realitat" s'ha construit una estructura del moment, no perenne, que la volem fixa, ferma, sòlida.

Tot flueix. Hi ha un munt de realitats possibles paral·leles en un mateix moment. 

La multiplicitat de realitats possibles és infinita i meravellosa. 

Les connexions i interconnexions entre es diferents realitats = expressions = creacions = llenguatges / arquitectura - paraules - materials dóna lloc a noves realitats quan juguem amb elles i entre elles.

Poesia visual en l'espai. Poesia visual arquitectònica. Arquitectolingüíistica. Text, imatge, espai. Temps, moviment. Necessitem moure'ns en l'espai per poder tenir una lectura global de la intervenció per copsar la semàntica arquitectolingüística.